Una escalada previsible

Tal com era d’esperar, el Govern central, amb l’aval del Consell d’Estat, va presentar ahir recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma del reglament del Parlament de Catalunya perquè poguessin aprovar-se per procediment d’urgència i en lectura única les lleis de desconnexió. El recurs paralitza l’aplicació del nou reglament i caldrà veure quina és la resposta catalana després que tots els diputats sobiranistes firmessin la llei del referèndum, encara que tot apunta que en aquest “joc d’astúcies” uns i d’altres esgotaran els terminis legals per evitar l’inevitable recurs. Mentrestant, continua l’escalada verbal amb citacions de càrrecs intermedis, investigacions de la Guàrdia Civil amb amenaces d’imputació pel web del referèndum i el cens de catalans a l’estranger, i d’altra banda es manté una certa relació institucional amb l’anunci del vicepresident Junqueras que assumeix la responsabilitat en el control de la despesa, i el que és més significatiu, que ja s’ha remès al Govern central la primera comunicació amb la relació de despeses sol·licitada. És a dir, que mentre augmenta l’escalada gestual i verbal, incloses les declaracions de Puigdemont a Le Figaro i el pronunciament de la patronal catalana, es manté una certa normalitat en el funcionament que, evidentment, algun dia, si es vol celebrar el referèndum, haurà de trencar-se. Estem en una partida de pòquer, que de segur es prolongarà durant tot l’estiu, en la qual cap de les dos parts ensenya les cartes i on s’anuncien lleis, actuacions i recursos, però sense que de moment es trenqui la baralla de la legalitat. La situació devia estar prevista, perquè des del primer minut era evident que Madrid no es quedaria impassible davant d’un procés que la majoria parlamentària catalana vol que desemboqui en la independència. És previsible que el Govern central reaccioni amb tots els mitjans al seu abast, jurídics, polítics i econòmics, per evitar el que des del seu punt de vista és una vulneració de la legalitat espanyola. Si des de Catalunya el Govern vol arribar a aquesta independència, també és inevitable que en un moment determinat trenqui amb aquesta legalitat i vulgui imposar-ne una de diferent, encara que sigui amb la seua precària majoria, que no li permetria ni modificar l’Estatut. Com que el diàleg cada dia sembla més difícil, aquesta escalada sembla imparable.