Una altra campanya calenta

Quan ens trobem encara en l’equador de la campanya de recollida de fruita, un any més els ànims estan caldejats al sector, com es va posar de relleu en la protesta de divendres d’uns 200 agricultors amb 50 tractors que van tirar tones de producte davant de les grans distribuïdores que operen a Lleida, que acusen d’abocar-los a la ruïna al rebentar els preus i posar en perill la subsistència de les 10.000 famílies que viuen del camp. Si com a mostra val un botó, un dels exemples que posava Unió de Pagesos és que la pressió a què els sotmeten les grans cadenes els obliga a vendre el préssec a entre 10 i 15 cèntims, quan els ciutadans corrents els paguem a les botigues a entre 1,5 i 2 euros. La crisi de preus no és una situació només d’aquest any, sinó que almenys ja són quatre les temporades en què s’enfronten pels preus els productors i els comercialitzadors, sense que fins al moment s’hagi pogut trobar una solució. Si la conflictivitat en aquesta campanya va arribar al punt àlgid en la protesta de divendres, val a recordar que no va començar amb bon peu a l’aparèixer, després d’anys de calma, denúncies de temporers relacionades amb contractació, remuneració i allotjaments, que van acabar en protestes a Seròs i la Granja d’Escarp. Amb els sindicats agraris i laborals a mata-degolla, la intervenció del síndic de Greuges va provocar que els agricultors se sentissin criminalitzats i han hagut de sortir a la palestra el departament de Treball i els ajuntaments de la zona per puntualitzar que no s’ha produït un increment de les irregularitats i que la majoria del sector compleix. Es va pacificar aquest brot, però continua pendent el problema de la crisi de preus. Un conflicte que pot continuar, com es tradueix de l’exigència expressada divendres pels agricultors, demanant una reunió urgent amb la conselleria, dimecres a tot estirar, o altrament ocuparan la seu de la delegació a Lleida. El departament va contestar abans-d’ahir que havia activat totes les eines al seu abast en suport al sector de la fruita, però no sembla que sigui suficient i és necessari fer un pas més. Parlant s’entén la gent i la conselleria d’Agricultura hauria de redoblar esforços per asseure en una mateixa taula productors i gran distribució per buscar acords puntuals i per a pròximes campanyes.