Hi ha recursos pendents

Com va succeir l’any passat, el conflicte per les obres procedents del monestir de Sixena dipositades a Catalunya s’ha convertit en un autèntic culebró amb versions contraposades i una permanent utilització política.

L’últim episodi arriba amb les declaracions del president de la Diputació General d’Aragó, Javier Lambán, afirmant que la negativa de Catalunya a tornar els béns és el primer acte de rebel·lió, vinculant la decisió de Cultura de no entregar les 44 obres pendents al procés que es viu a Catalunya.

Pot ser que aquestes afirmacions o la reiterada reclamació que fa el seu govern perquè la força pública s’emporti del Museu de Lleida les obres en litigi li proporcionin rèdits electorals, però abans de posar gasolina al foc hauria de valorar la situació i recordar que hi ha recursos pendents, que la sentència de la jutge d’Osca no és ferma i que el Museu de Lleida i el seu consorci tenen arguments per defensar la seua gestió, la conservació d’aquestes obres o la unitat museística del seu patrimoni, sense ser presentats permanentment com a espoliadors o usurpadors d’unes obres la preservació de les quals es deu als antics responsables d’aquest museu.

Repassant el llarguíssim procés judicial del litigi, s’ha de recordar que la Generalitat va comprar el 1983 les 44 peces que les monges de Sixena havien dipositat al Museu de Lleida perquè llavors era la seua diòcesi, i el 98 el Govern d’Aragó va reclamar davant del Constitucional el dret de retracte, que el Constitucional va negar catorze anys després, encara que certament va deixar obertes altres vies que va aprofitar l’ajuntament de Vilanova de Sixena per recórrer davant del jutjat número 1 d’Osca, que va qualificar d’il·legals aquestes compres.

Però aquesta sentència està recorreguda davant de l’Audiència Provincial d’Osca, que encara no s’hi ha pronunciat, i estem parlant d’una resolució en primera instància que encara pot tenir molt recorregut i no d’una decisió del Constitucional com en alguna ocasió s’ha esgrimit des d’Aragó.

L’any passat es van entregar les obres dipositades en el MNAC i aquest any s’han reclamat les del Museu de Lleida, que estan catalogades per Cultura, però estaríem parlant d’una “execució provisional” que pot esperar que la resolució de la jutge d’Osca sigui ratificada o no per instàncies superiors.

Pot ser que la justícia sigui complexa, però mentre hi ha recursos, no hi ha rebel·lió.