Maternitat i igualtat

Una vegada més, una dona en un càrrec rellevant torna a estar en el punt de mira. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn a Jacinda Ardern, de 37 anys i nova cap de l’oposició a Nova Zelanda. Les eleccions generals al país se celebren el pròxim dia 23 de setembre i si el Partit Laborista guanya, podria convertir-se en la primera ministra. La seua edat i la seua situació personal, casada sense fills, van provocar aquesta setmana que alguns periodistes li preguntessin respecte a la seua elecció: dedicar-se a la política o ser mare? Ardern va sortir airosa amb les seues respostes, però la polèmica ha generat un intens debat, sobretot perquè a cap dels caps de govern o d’estat actuals que no tenen fills (França, Itàlia, Holanda i Suècia, entre d’altres) no se’ls ha plantejat mai una qüestió semblant. En les primeres vint-i-quatre hores en el càrrec, va haver de respondre en diverses ocasions a preguntes sobre els seus plans personals. La primera vegada va dir, amablement, que el dilema al qual ella s’enfronta és el mateix que el de moltes dones que desitgen forjar-se una carrera professional, però, a mesura que els comentaris anaven reiterant-se, la polèmica va assolir un nivell mundial. SEGRE explica avui en un ampli reportatge que una de cada quatre lleidatanes en edat fèrtil, concretament 40.000 dones, no té fills. La majoria, per decisió pròpia i per diversos motius, molts dels quals estan fonamentats en una societat que, malgrat emparar la igualtat legal, jurídica, laboral i social, arrossega encara molts rols i una sèrie de costums, hàbits i tradicions lligats al masclisme que fan molt difícil convergir la maternitat i els èxits personals o professionals. I fins que des de l’escola, els mitjans de comunicació, la publicitat, les empreses i, per descomptadíssim, la política en tots els seus àmbits no facin un esforç per trencar aquest sostre de vidre a què s’enfronten les dones, la demografia correrà un seriós perill que pot posar en risc l’actual estructura econòmica sobre la qual es basen molts estrats de la nostra societat, des del cobrament de les pensions i les polítiques actives fins a milers de serveis que pengen o depenen de la demografia. La maternitat és, sens dubte, una qüestió estrictament personal, però protegir-la i promocionar-la és una qüestió que ens afecta a tots i, per tant, hauríem de fomentar-la i donar totes les facilitats per frenar les alarmants xifres decreixents al món occidental.