La crisi de preus de la fruita

Fa anys que els petits i mitjans agricultors de Lleida donen senyals d’alarma davant del retrocés de preus que fa inviables moltes explotacions. L’actual campanya de fruita de pinyol (préssec, nectarina i paraguaians) ha estat la gota que ha fet vessar el vas i ara mateix les centrals es troben saturades i sobren 40.000 tones, a les quals s’ha d’afegir les que encara queden als arbres.

A més, algunes centrals fructícoles han deixat d’admetre mercaderia, la qual cosa ha incrementat el nerviosisme dels pagesos, que no poden ni recollir ni entregar la collita i alguns d’ells han optat directament per arrancar arbres. Aquest dilluns, un nombrós grup de representants de la plataforma en defensa de la fruita van portar a terme una marxa lenta de vehicles fins a la seu de la Comissió Europea (CE) a Barcelona per demanar que es posin en marxa mesures extraordinàries per retirar del mercat aquest excedent de producció.

Un desfasament que ve motivat fonamentalment pel boicot rus del 2014, país que precisament adquiria a l’any uns quaranta milions de quilos de fruita dolça i que des d’aleshores les importa de la Xina (aquest país produeix la meitat dels préssecs que es comercialitzen al món). Per complicar més el mercat, hi ha hagut un considerable augment de plantacions i conseqüentment de quilos, sobretot a Múrcia, la qual cosa fa impossible, amb el mercat exterior i interior actual, absorbir els excedents. Els interessos de les grans cadenes comercials i les seues compres a preus catastròfics tanquen el cercle d’una situació ruïnosa.

La mateixa crisi s’estén a tota la vall de l’Ebre i ahir a Fraga també es va produir una protesta en la mateixa línia. Des del ministeri d’Agricultura s’han dirigit a la Comissió Europea per sol·licitar aquestes actuacions; no obstant, a curt termini serà molt difícil que s’adoptin, ja que Agricultura no compta amb fons per finançar-les i han de rebre els diners de Pressupostos que, diuen, tenen altres urgències, i suposant que s’autoritzessin, seria d’aquí a diversos mesos, amb la campanya ja finalitzada.

La part greu és que la guerra comercial que arrosseguen la Unió Europea i Rússia l’acaben pagant els petits i mitjans productors, que configuren el teixit econòmic bàsic de la nostra economia i en què s’ha fonamentat el progrés de Lleida des de fa moltes dècades. Les administracions han d’actuar i ràpid.