La intolerable situació del Prat

El Govern central reforçarà a partir d’aquest dilluns la presència de la Guàrdia Civil en les línies dels controls de seguretat de l’aeroport del Prat per evitar les aglomeracions i les cues que es donen per la vaga dels empleats d’Eulen, la concessionària. La Generalitat de Catalunya ha ofert els Mossos d’Esquadra per reforçar els desplegaments. És una maniobra d’última hora davant de la imminent aturada total i indefinida que ha d’arrancar si ningú no ho remeia dilluns vinent, en el pont turístic més àlgid de l’any, el de mitjans d’agost. No s’ha precisat el nombre d’agents que s’incorporaran. L’altra línia d’actuació serà començar a realitzar informes per determinar com podria establir-se un laude d’arbitratge obligatori per al final del conflicte. Al marge que el govern de l’Estat fa bé a posar al davant de qualsevol consideració la seguretat dels viatgers, el cert és que el conflicte del Prat té molts punts foscos que Madrid hauria d’aclarir per no arribar a la conclusió que no s’ha fet tot el que s’ha pogut per evitar la vaga i que s’ha actuat tard i malament. Les competències de l’aeroport del Prat són del Govern central, que l’explota a través de l’empresa pública Aena, i cap de les reiterades demandes de cessió de competències a la Generalitat no han obtingut respostes positives. Aena, al seu torn, subcontracta a través de concursos la majoria dels serveis i, en el cas de la seguretat que ens ocupa, amb una retallada considerable de recursos. L’aeroport barceloní ha vist disparar el nombre de viatgers i ingressos en els últims anys i només en el primer semestre d’aquest 2017 ha registrat 22 milions de passatgers i el seu ritme de creixement és molt superior al de Madrid-Barajas, mentre les inversions són diametralment inferiors en el català. El personal d’Eulen a Barcelona suma un total de 300 efectius, pel triple a l’Adolfo Suárez, amb la qual cosa ja queda evident la desproporció de tracte a unes i altres instal·lacions. El clima de tensió que viuen el Govern català i l’espanyol pel procés sobiranista no ha de perjudicar sota cap concepte la imatge de les instal·lacions i moltíssim menys els seus passatgers i la prioritat, tant d’uns com d’altres, ha de ser recuperar la normalitat sense dilació i sense soscavar, per descomptat, els drets dels treballadors.