EDITORIAL
El turisme, en el punt de mira
L’estiu és sinònim de vacances, i les vacances ho són de turisme, però quan ens hi referim no és sols per parlar de lleure i diversió, especialment aquests mesos estivals. I és que tot el fenomen turístic, en els últims temps, ha estat (i està) embolicat en nombroses polèmiques. En primer lloc, i amb protagonisme especial, destaca l’escàndol de l’aeroport del Prat i la vaga de personal d’Eulen, a la qual ja ens hem referit en reiterades ocasions atesa la seua notable durada. Ahir va ser el primer dia en què agents de la Guàrdia Civil, coincidint amb la posada en marxa de l’aturada indefinida, van prendre el comandament dels controls de seguretat del recinte i, com a mínim i de moment, van evitar les vergonyoses imatges de cues de passatgers interminables per superar els esmentats cribratges. Aquesta situació és temporal a l’espera del laude que ha d’aprovar el Consell de Ministres per posar fi al conflicte que ha traspassat fronteres i ha danyat la imatge de Catalunya com a destinació turística, igual que bona part d’Espanya. I això passa en un any especialment positiu, que es veia beneficiat per l’anul·lació de reserves a altres països al veure’s afectats, per desgràcia, pels atacs de terroristes islamistes.
Però si ja el sector s’està ressentint amb aquesta vaga, ahir s’hi van sumar dos nous ítems que el perjudiquen en gran manera. D’una banda, la tragèdia en una discoteca de Lloret, on un italià va morir a conseqüència de l’agressió d’uns joves russos i, el pitjor de tot, davant de la inexplicable i vergonyosa indiferència de desenes de persones que eren al recinte i sense que els presumptes serveis de seguretat del local actuessin. La marca Lloret pot veure’s seriosament tacada de nou malgrat tractar-se d’un fet aïllat. I, d’una altra banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va sorprendre amb unes polèmiques declaracions en les quals demana “gravar” els turistes que, des de la costa catalana, visiten només de dia la ciutat al considerar-los que són “de poca qualitat” ja que gasten poc. L’economia de la capital catalana, i de nombroses zones catalanes com el Pirineu de Lleida, es nodreix en bona part del turisme. Si només el penalitzem i no el cuidem, podríem estar matant la gallina dels ous d’or.