La seguretat dels Agents Rurals

La mitja veda de caça es va inaugurar ahir a Lleida i els principals actors per controlar-la, els Agents Rurals, continuen sense rebre els reforços promesos des de l’Administració, tant de personal com de material, arran de la tragèdia d’Aspa del gener, quan dos efectius del cos van ser assassinats a trets.

De cap manera es criminalitza els caçadors per aquest fet aïllat, però l’inici de l’activitat cinegètica suposa haver d’augmentar la tasca dels rurals. I a Lleida, són quinze els que aquest dimarts es van activar i ni tenen armilles antibales per a tothom, per posar només un exemple de la falta de material, a més que encara no s’ha implementat la formació promesa per a una millor autoprotecció, tret d’alguns cursos a l’Escola de Policia de Catalunya.

El seu treball és primordial, en especial en zones rurals com són les comarques de Lleida, per la qual cosa és necessari agilitzar al màxim les mesures necessàries per certificar la seua seguretat. A més de contractar alguns interins, el departament d’Agricultura va anunciar la convocatòria de 50 places de subinspectors, encara que no serà abans de l’octubre, i la dotació de més material que encara no ha arribat.

Seria necessari que, almenys en aquest cas, la burocràcia freni el mínim els terminis i s’implantin les mesures que siguin necessàries per a la protecció dels agents rurals.

Estètica i ètica en política

El ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, té dret a disfrutar de les seues vacances, com tothom, però pagant-se-les ell, també com tothom. I és que el titular d’aquesta cartera, amb la seua família, ha anat a l’Equador, s’ha instal·lat a l’ambaixada i ha utilitzat cotxes oficials per als seus desplaçaments abans de viatjar fins a les illes Galápagos.

Les explicacions del ministeri, des del qual s’admeten totes les afirmacions abans citades afegint que ha mantingut contactes oficials, no acaben de ser convincents i és acceptable que Dastis, encara de vacances, posi llum a l’assumpte. Perquè en política és igual o més important l’estètica que l’ètica.