Catalunya centra l'activitat política

Comença el curs polític a Catalunya amb una nova notificació judicial a la Mesa del Parlament i amb l’expectativa de tramitar la llei del Referèndum, que la cambra catalana va posposar aquest dimecres. Així, la llei que ha d’avalar i regular la consulta independentista compromesa pel Govern i la majoria de JxSí i la CUP haurà d’esperar per preparar la seua inclusió al ple del 6 i 7 de setembre.

Entre les possibilitats hi ha que es tramiti a la Mesa ordinària del proper 22 d’agost, o bé que es reconverteixi en un projecte de Llei instat pel Govern. Però una altra possibilitat que apunta maneres és el Decret Llei del Govern que entraria en vigor des del moment en què l’executiu català l’aprovés.

Al marge de les martingales legals o polítiques que tant el govern de la Generalitat com el central utilitzin fins a arribar a l’1 d’octubre, la realitat és que els propers mesos totes les mirades estaran posades a Catalunya. El procés català condicionarà qualsevol decisió de la resta de l’Estat i de com actuïn uns i altres dependrà en bona mesura la solució al problema territorial plantejat.

Sembla clar que el PP preveu seguir en la línia de prohibir, impedir, advertir, inhabilitar... però no diu res de què farà el dia 2 si finalment la consulta se celebra. El PSOE proposa la reforma constitucional per avançar cap a un estat federal i la resta de partits polítics representats al Congrés han de comptar almenys amb PP o PSOE per a qualsevol reforma important, que requereix el suport de com a mínim dos terços de la Cambra Baixa.

Per la seua part, els grups independentistes del Parlament ja tenen la mirada posada a Europa, malgrat les reiterades negatives de la Comissió Europea d’implicar-se en aquest conflicte, ja que els seus òrgans de decisió el qualifiquen com un assumpte d’ordre intern de l’Estat espanyol.

Així doncs, l’únic que està clar en el dia d’avui és que els ciutadans tenen l’última paraula: si l’11 de setembre i l’1 d’octubre són un èxit de participació i de mobilització, i no es produeixen incidents, ni Espanya ni Europa podran continuar mirant cap a un altre costat.

Si fracassen aquestes convocatòries, la justa majoria política que ara ostenta l’independentisme pot veure’s seriosament minvada. Mesos intensos i summament delicats els que tenim al davant i vitals per decidir el futur de Catalunya i de tot l’Estat espanyol.