El terrorisme arriba a casa nostra

Una furgoneta va atropellar aquest dijous la multitud que transitava per les Rambles de Barcelona, va provocar almenys tretze morts i va causar un centenar de ferits en una tarda de pànic al cor de Barcelona. La policia autonòmica va confirmar que es tracta d’un atemptat terrorista i Estat Islàmic va reivindicar poc després l’autoria de la barbàrie.

El vehicle va iniciar el mortal recorregut a la confluència de les Rambles amb plaça Catalunya i va anar atropellant, fent esses per causar el dany més gran possible, tots els transeünts que va trobar durant uns 600 metres, fins al mosaic de Joan Miró (carrer Hospital). Hi hauria un detingut, un home mort aliè a l’Estat Islàmic i un fugit.

Al marge de les investigacions policials i els arrestos que hagi fet o faci la policia, el que ja és irreversible és que el terrorisme islàmic que ha colpejat mig món ha arribat a casa nostra. Primer va ser Nova York i els apocalíptics atemptats de les Torres Bessones el 2001 i el 2004 Madrid amb la massacre d’Atocha amb 200 morts.

El 2015, la nit del divendres 13 de novembre, tres comandos coordinats de terroristes que portaven armes automàtiques van recórrer els carrers de París tirotejant els ciutadans que sopaven o prenien copes en terrasses de bars i restaurants. S’havia iniciat una altra orgia de terror que va concloure a la sala de concerts Bataclan, on van assassinar 130 persones.

Després van ser Brussel·les, Niça, Berlín, Londres, Estocolm i ara la capital catalana, que plora el segon atemptat més mortífer després del d’ETA a Hipercor. Hi haurà temps d’analitzar els molts perquès d’aquesta desraó, des de les errònies decisions polítiques internacionals, amb guerres estèrils i venda d’armaments del primer al tercer món, fins als guetos que s’han anat instal·lant a Europa sense que els diferents governs hagin sabut frenar-los.

Avui és moment de solidaritat amb les víctimes d’aquesta salvatjada, de trobar els culpables i els còmplices, i per sobre i davant de tot, de defensar amb les paraules i els gestos el bé més preuat que han aconseguit les societats occidentals després de segles d’enfrontaments: la llibertat i la democràcia com a úniques armes per resoldre els conflictes.

I Barcelona, igual que Catalunya en conjunt, representen com ningú aquests valors de progrés i pau que persegueix la humanitat. Tots som, avui i més que mai, Barcelona.