Javier i Sílvia, un exemple en el dolor

Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils que van segar brutalment la vida de quinze persones dijous passat, 17 d’agost, data que quedarà gravada per sempre en la nostra història col·lectiva (com l’11 de setembre del 2001 a Nova York o l’11 de març del 2004 a Madrid, malauradament entre moltes altres, a Londres, París, Manchester o Niça), són moltes les crides fetes per polítics, representants religiosos, ONG, fundacions i humanistes en general a no deixar-nos arrossegar per la ira o per la por i, sobretot, a no confondre un pur i dur acte de terrorisme salvatge amb milers de persones musulmanes que viuen i treballen a Catalunya amb l’única finalitat de viure en pau, de la mateixa manera que els seus conciutadans, professin la religió que professin i tinguin la ideologia que tinguin. Al marge de polèmiques polítiques sobre descoordinacions policials o cooperació entre cossos de seguretat, que temps hi haurà per analitzar, tots els discursos i reflexions han estat irreprotxables, però ningú ni res ha fet tant a favor de la fraternitat i el rebuig de la islamofòbia o de l’odi com el gest dels pares del nen de 3 anys, Xavi Martínez, una de les víctimes de l’horror de les Rambles. Els pares, Javier i Sílvia, abraçats a l’imam de Rubí, on viu aquesta família, que estiueja i té casa al municipi pallarès de Llimiana des de fa anys, és la demostració més palpable del fet que una imatge, un gest, val més que mil paraules. Una família que ha quedat trencada pel dolor i que sent, de la mateixa forma que milers de persones, musulmanes, cristianes o budistes, que no s’ha de tenir por de la diversitat o la pluralitat, sinó dels assassins que sembren el terror sense cap raó, i el que és pitjor, sense que els seus salvatges missatges puguin ajudar per a res a aconseguir un món millor. Esperem que aquest sigui l’esperit de la gran manifestació que avui viurà Barcelona, una ciutat i un país sencer, com va demostrar ahir a la nit també Cambrils, que ha reaccionat amb solidaritat i valentia davant del terrorisme que, després de colpejar abans moltes ciutats i països, va arribar a casa nostra fa una setmana. El menys important és qui encapçalarà l’acte o qui protagonitzarà les fotos, els protagonistes són els ciutadans, des dels que van córrer al carrer a ajudar en el que van poder fins als serveis mèdics, policies, psicòlegs... tots som Cambrils i Barcelona i no tenim cap por.