Legitimitat i legalitat

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va comparèixer ahir per llegir una nota oficial en la qual va donar compte de les actuacions que el Ministeri Públic portarà a terme “en defensa de la legalitat i l’Estat de dret”. Mesures que es concreten en sengles querelles contra els membres de la Mesa del Parlament i contra el Govern de la Generalitat que van aprovar la llei de la consulta, els primers, i el decret de convocatòria de l’1-O, els segons, així com accions dirigides per les quatre fiscalies provincials catalanes contra qualsevol acte de preparació del referèndum, inclosos els 948 alcaldes de Catalunya. Per la seua banda, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar sengles recursos contra la Llei del Referèndum i la convocatòria oficial de la consulta, que van ser admesos pel Constitucional i per tant van quedar les dos suspeses. Fent cas omís a aquestes advertències, la cambra catalana va seguir ahir endavant en el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP amb l’aprovació de la Llei de Transitorietat o de desconnexió, que ha de donar cobertura legal a la ciutadania catalana en els propers sis mesos, tant per a la celebració de l’1-O com del període constituent fins que se celebrin nous comicis. En aquest punt de crisi institucional, ningú afluixa la corda. El líder del PP segueix centrant la batalla en la justícia, sense moure ni un dit per obrir la via política, i els independentistes es debaten en un mar de legitimitats i legalitats, que no sempre van de la mà. Sens dubte la majoria parlamentària de catalans que aspira a la independència està més que legitimada per a aquesta reclamació, i no li falten raons de tota índole des que un recurs del PP va retallar el 2010 l’Estatut d’Autonomia del 2006, que havien votat massivament en referèndum, ratificat les Corts Espanyoles i firmat el rei. Però si la legitimitat omple d’arguments l’independentisme, la legalitat del procés en el qual estem immersos és qüestionable, tant per les formes que s’han utilitzat per aprovar la llei del referèndum i de la desconnexió, com per les garanties que pot oferir a la ciutadania en tots aquells marcs administratius necessaris per al funcionament quotidià. Caldrà esperar i confiar que la política s’obri pas aviat en aquest mar de principis, drets i lligalls jurídics de tots dos bàndols.