Diada i repercussió internacional

Les entitats i partits sobiranistes han convocat avui una nova manifestació per reivindicar la independència de Catalunya en el marc de la Diada. Serà la sisena gran mobilització des del 2012 i arriba just quan s’acaba d’iniciar el xoc de trens polític entre la Generalitat i l’Estat després de l’aprovació per part del Parlament de les lleis del referèndum i de la transitorietat jurídica, la primera ja suspesa pel Tribunal Constitucional i la segona en camí de ser-ho. Com sempre, segur que hi haurà una guerra de xifres sobre el nombre de manifestants, però tot fa preveure que com a mínim serà tan multitudinària com les anteriors. Ara bé, influirà això en el fet que finalment se celebri o no el referèndum convocat per la Generalitat per a l’1 d’octubre que el Govern central està disposat a impedir? La veritat és que la possibilitat que aquest acte comporti algun canvi en l’actuació de l’Estat és molt improbable, entre altres coses perquè que aquesta tarda hi hagi molta gent al passeig de Gràcia i al carrer Aragó de Barcelona és una cosa que tothom donava per descomptada. Més que la incidència a nivell català i espanyol, la importància d’aquesta manifestació és la seua repercussió externa. De fet, les mobilitzacions celebrades al llarg dels últims anys per la Diada a favor de la independència han estat pensades per aconseguir suport internacional. Els mateixos organitzadors han difós consignes com “el món ens mira” i han introduït parlaments en anglès dirigits explícitament a altres països. Però el cert és que la causa independentista amb prou feines ha aconseguit suports externs significatius al llarg de tots aquests anys i, a més, els dirigents que s’han pronunciat públicament ho han fet per donar suport a la posició del Govern central. Un exemple és el la Unió Europea, ja que alguns dels seus representants han deixat clar que una Catalunya independent quedaria fora d’aquesta organització i que la qüestió catalana és un assumpte intern d’Espanya. Si la UE, els Estats Units i la resta de països rellevants en el concert internacional donen suport sense fissures a l’Estat espanyol, Mariano Rajoy tindrà mans lliures per aplicar les mesures que consideri convenients per impedir l’1-O. En canvi, si no fos així, aleshores seria més factible que el referèndum pogués acabar sent una realitat.