El sobiranisme mostra la seua força

La manifestació de la Diada va congregar ahir centenars de milers de catalans al centre de Barcelona (un milió, segons la Guàrdia Urbana; bastants més, segons els convocants), en la que es preveu que sigui l’última gran mobilització abans del referèndum previst per a l’1 d’octubre i que està prohibit pel Tribunal Constitucional. Els manifestants, arribats de tot Catalunya, des del mar o les muntanyes i de terra endins, van omplir el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, i en la seua confluència es va produir l’epicentre de la massiva concentració humana que va situar la fila zero i els parlaments a la plaça Catalunya. Quatre lones amb els lemes “Referèndum és democràcia”, “Pau i llibertat” i “Sí” i una gran urna, com a símbol de la voluntat de votar, van ser els eslògans oficials d’aquest Onze de Setembre, que va servir de termòmetre per comprovar que el sobiranisme segueix comptant amb el suport de la gent, el gran motor, sens dubte, de tot el procés català. El minut de silenci per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, seguit d’un espectacular cant d’Els segadors, entonat per diversos centenars de milers de goles, va ser un dels moments culminants d’aquesta Diada, marcada per la proximitat de la consulta independentista de l’1-O i el pols amb l’Estat espanyol. Una vegada comprovat al carrer que una bona part dels catalans no defalleix en el desig de més autogovern i que ho segueix reclamant d’una forma pacífica, cívica i democràtica, com es va veure ahir a la capital catalana, malgrat els intents de crispació d’alguns partits polítics i els seus portaveus, és necessari insistir de nou que el problema polític plantejat pel sobiranisme ha de tenir una resposta política. Més de 700 alcaldes, una majoria absoluta dels diputats del Parlament i centenars de milers de persones així ho han estat exigint des que el PP va instar el Constitucional a retallar un Estatut que havien beneït els ciutadans i les Corts espanyoles, amb el rei al capdavant. El poble català ha demostrat, al llarg de la història, una sensatesa i un sentit comú que s’han convertit en el seu signe d’identitat col·lectiva i que han donat estabilitat a la majoria dels governs de l’Estat espanyol des de la restauració democràtica. La seua contribució al progrés i l’estabilitat d’aquests quaranta anys no pot ni ha de ser pagada amb processos judicials ni amenaces penals. Les urnes i el diàleg sempre són la millor solució.