Una campanya diferent

A pesar de totes les advertències del Govern central, que considerava delictiu l’acte, la campanya per al referèndum de l’1 d’octubre va arrancar amb un multitudinari acte al Tarraco Arena, com a colofó a una jornada que va tornar a ser frenètica, amb amenaces de Madrid de tallar fins i tot la llum als locals on s’havia de votar, la insubordinació del vicepresident Junqueras a seguir enviant els comptes a Madrid per a la seua supervisió, la reacció de Madrid que es concretarà avui assumint el control de les factures, l’important acord amb l’alcaldessa de Barcelona que finalment facilitarà les votacions i l’enrenou generat pel president de la Comissió Europea dient, primer, que estava amb el Constitucional i el Parlament espanyol; admetent, després, que acceptaria un sí a la independència en un referèndum legal, i matisant, al final, que el nou estat hauria de seguir els tràmits per incorporar-se a la Unió Europea. Cada novetat queda superada per la que sorgeix al cap d’unes hores, en un clima d’incertesa sobre l’1-0 del qual no s’escapa ningú ni a Madrid, ni a Catalunya, perquè ningú sap del cert què passarà al final, en quines condicions se celebrarà el referèndum si arriba a ser una realitat i, sobretot, quines repercussions tindrà. De moment, ha arrancat la campanya per a un referèndum que el Govern central considera il·legal i amb l’advertència de querelles contra tots els que s’impliquin en l’organització, i ja està confeccionat un ampli programa d’actes a tots els pobles i ciutats per demanar el sí a la independència, mentre no consta que s’hagin organitzat actes a favor del no, ni tan sols per demanar l’abstenció, més enllà de les advertències del Govern de Madrid. Des de la Generalitat, s’assegura que hi haurà referèndum i, des del Govern central, s’insisteix que no permetran que se celebri la convocatòria, però de moment cada part viu en el seu propi món i no sembla que cap de les dos estigui disposada a cedir ni una mica, fonamentalment perquè qualsevol cessió seria considerada un fracàs pels partidaris de cada opció. Tenim un problema seriós i ningú sembla tenir ni ganes, ni capacitat per solucionar-lo, i amb aquest panorama el previsible és que la tensió vagi pujant encara més a mesura que ens atansem a l’1 d’octubre. Ara bé, amb detencions i amenaces no només no s’arreglarà res, sinó que es faciliten més arguments a l’altra part.