Dialogar no és un sarcasme

Quan hi ha un problema, i és evident que a Catalunya n’hi ha un i que bona part dels ciutadans estan tan descontents amb l’actual situació que volen arribar a la ruptura, el raonable és buscar fórmules de diàleg, negociar i recordar les frases del Nobel de la Pau Desmond Tutu, que diu que si vols la pau, has de parlar amb els teus enemics, no amb els amics. Des de Catalunya, el president i el vicepresident del Govern, la presidenta del Parlament i l’alcaldessa de Barcelona han remès una carta al president Rajoy i també al rei en la qual demanen “un diàleg obert i sense condicions” per fer possible que s’escolti la veu de la ciutadania. Es pot discutir si arriba tard, aquesta petició, o discrepar de la postura oficial de “referèndum tant sí com no”, però no es pot tancar la porta al diàleg i a la negociació quan s’ha mantingut la mateixa rigidesa al negar que es pugui celebrar qualsevol tipus de consulta. I encara menys que el portaveu del Govern central tanqui qualsevol possibilitat assegurant que la carta és un sarcasme, sense plantejar més alternatives que les amenaces, les querelles, la intervenció dels comptes de la Generalitat o les citacions als alcaldes, funcionaris i, fins i tot, mitjans de comunicació que col·laborin amb el referèndum convocat i anul·lat. A hores d’ara, el Govern de Rajoy hauria d’explicar una vegada per sempre quin és el seu pla per a Catalunya, al marge d’intentar impedir el referèndum, una cosa que sembla complicada a mesura que avança la campanya i es multiplica la repercussió internacional. Què pensa fer Rajoy? Atendrà les reclamacions d’un sector de la premsa madrilenya per inhabilitar Puigdemont i el seu Govern i intervenir l’economia? Detindrà els alcaldes que donen suport al referèndum i cediran els locals? Perseguirà els manifestants de la Diada i tots els que vulguin votar l’1 d’octubre? Ofegarà financerament la Generalitat? Rajoy ja s’ha equivocat esperant que el problema se solucionés amb el pas del temps i tornarà a equivocar-se greument si pensa que amb repressió i mà dura pot atallar el problema creat, perquè potser sí que aconseguirà l’aplaudiment dels sectors més durs del seu partit i de la dreta, però agreujarà el problema a Catalunya, multiplicarà els suports als independentistes i deteriorarà la imatge d’Espanya. El conflicte només se solucionarà dialogant i negociant fins a l’últim moment.