La força dels ajuntaments

Més de 700 alcaldes, amb Ada Colau al capdavant, estan disposats a defensar el referèndum de l’1-O i a plantar cara a les advertències de l’Estat. Així ho van demostrar ahir en un acte de força més que simbòlica tant a l’ajuntament de Barcelona com al Palau de la Generalitat, i que va omplir la plaça Sant Jaume de ciutadans en defensa dels representants municipals citats per la Fiscalia General de l’Estat. Carles Puigdemont va replicar a les amenaces de Rajoy, aconsellant a l’Estat que “no subestimi la força del poble de Catalunya, que ha decidit decidir”. Colau els va rebre amb un càlid “aquest ajuntament sempre és casa vostra i avui més que mai”. “Som aquí en una imatge inaudita que fa unes setmanes no podíem imaginar, ens trobem en una situació impensable en democràcia, som aquí per denunciar-ho”, va afegir. A més del president català i l’alcaldessa de Barcelona, el vicepresident Oriol Junqueras i els representants de les entitats locals AMI i ACM, van prendre també la paraula alguns dels alcaldes investigats i citats a declarar per donar suport a l’1-O, entre els quals n’hi havia dos en representació de Lleida: el d’Albatàrrec, Víctor Falguera, que va fer una encesa defensa del paper que desenvolupen aquests primers edils en pro dels ciutadans i les seues idees, i el de Mollerussa, Marc Solsona, que va afirmar que ell no era cap delinqüent i que veia insòlit haver d’anar a declarar per defensar la democràcia.

El cert és que veure representants del 75 per cent dels ajuntaments de Catalunya, més del 90 per cent a Lleida, compromesos amb la votació de l’1-O no pot ni ha de quedar com un acte més de suport a l’independentisme. El poder local representa la primera baula de la relació dels ciutadans amb l’Estat i són aquests homes i dones els que més a prop estan de preservar els drets dels seus veïns, i la llibertat d’expressió, de reunió i opinió estan entre els fonamentals, i la via judicial per frenar el referèndum està creuant línies roges. Es pot jutjar els alcaldes per desobediència, però mai per secundar la consulta, ja que fa anys que els referèndums van deixar d’estar penats. S’esgota el temps i urgeix que algú posi sentit comú i busqui una resposta política a la qüestió catalana.