Por no, preocupació sí

El president Puigdemont va apel·lar ahir a no tenir por en el procés que viu Catalunya després d’haver assegurat que l’estratègia d’acovardir els governants de Catalunya, els alcaldes o la població en general no funcionava. Té raó: amb por no es va enlloc i qui pretén fomentar la por és perquè no està convençut de les seues pròpies raons, perquè ha de recórrer a l’amenaça perquè li donin la raó o perquè vol apaivagar els seus dissidents. Però l’estratègia està repartida i tan criticable és que els alcaldes independentistes hagin de començar a desfilar a partir d’avui davant dels tribunals per facilitar que els seus veïns puguin votar, com que es pressioni els alcaldes i regidors que no estan per la independència com han denunciat des del PSC i que ha arribat al lamentable extrem dels assenyalaments als cartells difosos per Arran a Lleida. No s’ha de tenir por, però sí que cal preocupar-se quan el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, avisa que “ens obligaran a allò a què no volem arribar” o quan dirigents del PP asseguren que “als independentistes el procés no els sortirà gratis”, però també quan al Parlament de Catalunya es desatenen els informes dels lletrats de la cambra i els dictàmens del Consell de Garanties o quan dirigents independentistes asseguren com van fer diumenge a Lleida que ja han guanyat i el Constitucional ja no mana a Catalunya, sense esperar ni tan sols al resultat del referèndum i marcant una ruptura de la legalitat insòlita en una democràcia. Hi ha preocupació perquè ningú explica amb claredat el que passarà el 2 d’octubre, ni les repercussions del procés en la situació econòmica dels catalans, en l’evolució de les nostres empreses, en el seu encaix a Europa i fins i tot en les relacions amb Espanya. Hem entrat en un procés en el qual manen les consignes i la propaganda per sobre dels arguments i les reflexions i hi ha incertesa perquè el panorama posterior al referèndum és il·lusionant per a uns però preocupant per a altres que consideren que es prendrà una decisió transcendental sense les adequades garanties. Ningú sap què passarà d’aquí a dos setmanes, però hauria de ser motiu de preocupació que una part de Catalunya se sentís derrotada o fins i tot humiliada i que la societat civil acabés fracturant-se en dos meitats sense voluntat de dialogar.