Rajoy, sense suport del Congrés

Es va plantejar al Congrés dels Diputats una proposició de Ciutadans perquè la cambra recolzés l’actuació del poder executiu, del poder judicial i els funcionaris, amb una crida perquè no es destinin diners públics al referèndum i “un reconeixement als catalans que respecten els altres però no són respectats”. La proposició ha estat derrotada per 166 vots en contra, 158 a favor, els del PP i Ciutadans, i cinc abstencions de les quals quatre corresponien a diputats socialistes que van trencar la disciplina de vot i és molt significatiu que el Congrés s’hagi negat a ratificar la política de Rajoy a Catalunya, a aplaudir les seues últimes mesures i a donar-li un xec en blanc en una qüestió tan transcendental. Es pot debatre si estem davant d’una estratègia parlamentària per no donar protagonisme a Ciutadans o si el PSOE vol marcar la seua pròpia línia i diferenciar-se de la dreta, i també si és una resposta a la negativa de Ciutadans d’acceptar l’esmena presentada pels socialistes durant el matí en la qual demanaven “suport i empara als alcaldes que defensen la legalitat constitucional” i que “s’obrís un espai de diàleg per buscar una sortida pactada i legal que permeti desterrar la divisió i reforçar la convivència de totes les sensibilitats del nostre país”. Però el resultat és que l’esmena no va ser acceptada i es pot suposar que és per l’apel·lació al diàleg i els socialistes van decidir votar en contra de la proposició, amb la qual cosa el que inicialment era una ratificació dels grans partits estatals a la política de Rajoy a Catalunya s’ha convertit en un rebuig parlamentari i, el que és més transcendent, en un signe de divisió dels anomenats partits constitucionalistes. La votació no té més repercussions que l’escenificació d’una derrota parlamentària que afecta tant els promotors de la iniciativa, Ciutadans, com el protagonista d’aquesta, Rajoy i el seu govern, però no obliga estrictament a cap canvi de l’acció política debatuda. Des d’un punt de vista ètic, sí que hauria de servir perquè Rajoy i el seu govern reflexionessin sobre si les seues últimes actuacions a Catalunya són les més adequades, si les amenaces i les querelles són el camí i si d’aquesta forma solucionen el problema o l’agreugen. De moment, no té el suport del Congrés, ni del bloc constitucional, i aquí continuen esperant alguna forma de diàleg.