La resposta és al carrer

Les detencions i els registres de dimecres van marcar un punt d’inflexió que ha transcendit les fronteres espanyoles, fins al punt que en alguns mitjans es parlava d’estat d’emergència o de la guerra catalana, i que ha ajudat a reforçar les dos postures enfrontades. Des de Madrid, la resposta de Rajoy després de la mobilització popular ha estat tan monolítica com fins ara, plantejant com a única alternativa la retirada del referèndum, la rectificació total que amb les seues paraules gairebé adquiria termes de rendició. Però fa l’efecte que segueixen sense entendre el que passa perquè dels seus comentaris sembla desprendre’s que la logística del referèndum ha estat desmantellada, que ells són els únics garants de la llei i de la democràcia i fins i tot que “vetllaran perquè cap ciutadà de Catalunya no resulti perjudicat”. La resposta la tenen al carrer perquè milers de catalans han sortit en pobles i ciutats per protestar contra la política de Rajoy i sobretot en defensa de la dignitat de les seues institucions i del seu autogovern. Han pogut confiscar les paperetes, frenar la composició de les meses electorals i probablement intentaran impedir el trasllat de les urnes als col·legis electorals, però han fracassat estrepitosament a convèncer els catalans que es pot millorar el seu encaix dins d’Espanya, de repetir el que van fer Cameron i Brown a la campanya del referèndum escocès, seduir qui vol anar-se’n, transmetre-li la seua estima, la valoració pel que aporten i comprometre’s a solucionar els greuges. Aquí, Rajoy i el seu equip han optat per la mà dura, per aplicar amb rigidesa i contundència la seua pròpia interpretació de la Constitució, i així estem. La Generalitat, encara que hagi vist afectats els seus plans per a l’1-O, n’ha sortit sensiblement reforçada i ahir va continuar amb el seu full de ruta pagant les nòmines dels funcionaris amb la seua pròpia tresoreria i, el que és més important, notificant a través d’un web els centres de votació de l’1-O, que com va admetre el vicepresident Junqueras probablement serà una cosa diferent al que es preveia, però es convertirà sens dubte en una gran mobilització a favor de la independència. I el més significatiu, sens dubte, ha sigut la resposta del carrer, les mobilitzacions contínues durant aquests dos dies de catalans farts de la malaptesa amb què Madrid afronta les seues reivindicacions i que volen començar un nou camí perquè amb els sentiments no es juga.