A una setmana de l'1-O

Queda una setmana per a la cita i l’escalada de tensió entre Madrid i la Generalitat segueix in crescendo, amb les dos parts disposades a impedir el referèndum els uns i a celebrar-lo com puguin els altres. El Govern central confirmava ahir el que era un secret a veus, la tramesa de més policies i més guàrdies civils a Catalunya en el que pot ser un primer pas per assumir funcions dels Mossos i evidentment per impedir el referèndum, i des de Fiscalia s’anunciaven querelles per sedició que com que no poden imputar-se a tots els manifestants es dirigirien a Òmnium Cultural i l’ANC, que ja buidaven les seus tement possibles escorcolls, o als promotors de les mobilitzacions. Continuen pensant que el Codi Penal pot arreglar un problema polític i s’agafen a l’article 544, que considera “reus de sedició els que s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir per la força, o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seues funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials”. Paraules majors perquè estem parlant de penes que poden anar de vuit anys fins als quinze en casos de persones amb autoritat. Però no sembla que aquestes amenaces hagin d’apartar els partidaris de la independència perquè des de la Generalitat es manté la convocatòria amb la difusió dels llocs de votació des del compte del president i el manteniment de les mobilitzacions en un clima que de segur continuarà fins al dia 1 en una campanya més atípica que mai i en la qual ja sorgeixen crides per celebrar una vaga general. Ha quedat tocada la logística de l’1-O i ahir mateix va haver de renunciar la sindicatura electoral, que havia de vetllar per la puresa i la transparència del procés, per esquivar les multes diàries imposades pel Tribunal Constitucional, i ara cal activar un altre pla encarregant aquestes funcions a organismes internacionals o entitats cíviques. Una cosa molt diferent del que estava previst, però que fins i tot ha guanyat força amb les intervencions de Madrid i que no frenarà una gran mobilització el dia 1 i que també s’utilitzarà per justificar el suport al procés i que previsiblement donarà pas a una Declaració Unilateral d’Independència amb tot el que comporta o, en l’altre supòsit, a una convocatòria d’eleccions catalanes.