Amenaces preocupants

El Govern de Rajoy segueix empenyorat a ser el millor propagandista de la causa independentista a Catalunya i l’última ocurrència ha estat enviar el fiscal general de l’Estat a una emissora de ràdio perquè deixi oberta la possibilitat de demanar presó per al president de la Generalitat, per un suposat delicte de malversació i donant per fet que ja està incorrent en altres delictes, com els de desobediència o prevaricació, i fins i tot podria ser acusat de sedició o rebel·lió, si es pogués provar el seu paper d’ànim “en potencials actuacions tumultuàries o violentes en actes o manifestacions prohibides”.

No obstant, el fiscal José Manuel Maza apel·la a la prudència i assegura que, per ara i fins a la data, la Fiscalia no ha considerat necessari demanar presó per al president, encara que “haurem de veure en quines circumstàncies es produeixen” els presumptes delictes en què incorri, i ha recordat que “la possibilitat de demanar presó per a Puigdemont està oberta”. Encara que després de la petició del fiscal ha d’arribar la decisió del jutge, que és qui té l’última paraula, l’amenaça està servida i, tal com estan les coses, si s’ha llançat a l’opinió pública, és perquè hi ha la intenció de reclamar-la i s’està preparant el terreny.

Des d’un punt de vista jurídic, és absurd que el fiscal reconegui que s’han comès delictes i no hagi actuat “perquè no ho hem considerat oportú” i, políticament, és una aberració que s’amenaci de demanar l’arrest del president de Catalunya. Les conseqüències podrien ser imprevisibles i irreparables.

Prohibició estúpida El Lleida Esportiu ha utilitzat la samarreta amb els colors de la senyera en partits oficials de Lliga, Copa i, fins i tot, en un partit de play-off contra el filial del Reial Madrid sense problemes, i per a aquesta jornada havia notificat a la Federació de Futbol la intenció de tornar a utilitzar-la. El que no va ser un problema fa cinc anys, ara ho ha estat perquè hi ha convocat un referèndum diumenge. La Federació, amb la col·laboració del Saguntí, ha creat un problema on no n’hi havia cap i ha polititzat una decisió que no anava més enllà del gest simbòlic.