Calma i civisme

El conflicte entre Catalunya i Espanya arriba avui, 1 d’octubre, al seu punt de més tensió, fins al moment, amb la celebració del referèndum per la independència. No serà l’últim, perquè en els dies venidors es dilucidaran assumptes de tanta o més transcendència, però avui més que mai cal tornar a insistir que per als dos bàndols la jornada ha d’estar presidida per la calma i el civisme. Malgrat totes les dificultats que ha posat el Govern de Mariano Rajoy per a la seua celebració, que en comptes de fer política s’ha encomanat als jutges i fiscals i al desembarcament de 10.000 guàrdies civils i policies, la jornada ha de ser per a l’independentisme una altra festa de la democràcia com ho han estat les successives edicions de la Diada, amb un gran protagonisme de l’ambient familiar i de ciutadans de totes les edats i sense que es registrin episodis violents. Després, en el transcurs de les hores, es veurà en quines condicions s’han pogut desenvolupar les votacions, si hi ha hagut finalment molts o pocs col·legis electorals oberts i si el resultat final obliga o no a modificar el full de ruta. Una situació de normalitat que també interessa al Govern central, ja que, sobretot a les cancelleries europees, li serà difícil explicar qualsevol alteració de l’ordre públic, sobretot si prové de les seues forces policials, que, de la mateixa manera que els Mossos d’Esquadra, estan sotmeses a una gran pressió. La policia catalana ha d’actuar amb serenitat i proporcionalitat a l’hora de complir les instruccions concretes d’una jutge, i de la mateixa forma han de comportar-se la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que s’han d’aïllar de proclames incendiàries i insensates com la d’“A por ellos”.

La Unió Europea i els estats membres, després de setmanes de declaracions de no-ingerència, estan ara més pendents que mai del conflicte entre Catalunya i Espanya i de la celebració del referèndum, sobretot per la deriva que pugui prendre el conflicte a partir de demà. Serà una altra pantalla en la qual totes les parts no poden incórrer en els mateixos errors que s’han comès fins ara, i arribarà l’ineludible moment de començar a buscar una sortida al convenciment de molts catalans que han de poder decidir el seu futur, sigui a través d’un referèndum amb totes les garanties o a través d’unes eleccions.