Contra la violència

Catalunya va viure ahir unes mobilitzacions històriques i sense precedents als seus pobles i ciutats per reivindicar la independència o el dret a decidir, però sobretot per rebutjar la repressió que es va viure diumenge i la violència amb què els guàrdies civils van impedir l’exercici del vot. Va ser el colofó a una jornada de vaga que va paralitzar totalment el país en seguiment de “l’aturada de país” convocada per la Taula per la Democràcia i que no va necessitar l’actuació de piquets perquè empreses, comerços o administracions públiques atenguessin massivament la crida. Ha quedat meridianament clara la repulsa a la violència des de tot Catalunya amb crides expresses al civisme i a no caure en possibles provocacions amb una resposta contundent i multitudinària a la violenta actuació policial. No sembla que tingui tan clares les coses el Govern central, que continua entossudit a minimitzar les repercussions del referèndum i sobretot segueix justificant l’actuació de les forces de seguretat malgrat la condemna unànime de l’opinió pública internacional i els tocs d’atenció de mandataris europeus. El fiscal diu que van actuar en legítima defensa sense afectar la normal convivència, Rajoy es manté que es va actuar amb fermesa i serenitat, dirigents del PP arriben a negar que hi hagués ferits i els mitjans afins eviten divulgar les imatges de les càrregues i fins i tot demanen més mà dura. Si es neguen a reconèixer les barbaritats de diumenge i les agressions a persones indefenses que exercien un dret democràtic, què podem esperar de Rajoy i el seu govern? Més càrregues policials? Més violència en nom del suposat estat de dret? La suspensió de l’autonomia? La detenció dels dirigents catalans? Vivim un moment en què qualsevol espurna pot desencadenar un incendi de proporcions imprevisibles i amb un desenvolupament incalculable i el que és prioritari per a tots els que tenen responsabilitats hauria de ser evitar qualsevol utilització de la força, perquè qui recorre a la violència perd la raó i en una taula tot pot i ha de ser negociable. Des de Catalunya centenars de milers de persones ho van deixar clar ahir amb l’aturada cívica i la mobilització i algú, des d’Espanya, des d’Europa o des de l’ONU, hauria de fer que Rajoy i el seu govern ho veiessin perquè no hi ha prou guàrdies ni presons per reprimir la voluntat d’un poble.