Una setmana després

Avui, quan es compleix una setmana del referèndum, molts seguim commocionats per les injustificables i desmesurades càrregues policials ordenades pel Govern central perquè els ciutadans que desitjaven fer-ho no poguessin votar, cosa que tampoc va acabar aconseguint. Va ser el primer episodi del tan temut xoc de trens després de més de cinc anys en què el govern de Mariano Rajoy hauria optat per l’immobilisme total i la via judicial com a única resposta al procés sobiranista, obviant que té el suport de la majoria dels diputats del Parlament, d’una part important dels catalans i que el nombre dels que advoquen per un referèndum per decidir el futur de Catalunya és més gran i, sens dubte, majoritari. Després de les tristíssimes escenes de repressió, tot apuntava a un segon xoc al llarg d’aquesta setmana amb l’aprovació de la declaració unilateral de la independència (la DUI) per part del Parlament i la reacció de Madrid aplicant l’article 155 de la Constitució que suposa la suspensió de l’autonomia.

Tanmateix, no hi ha hagut DUI i s’ha de veure si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi recorrerà o no –ara sembla més probable que no– en la compareixença al Parlament dimarts. El mateix Puigdemont ha proposat una mediació internacional com a manera de buscar una solució. Ho ha fet dos vegades, i les dos diferents representants del Govern espanyol i del PP han rebutjat aquesta opció. Tampoc ha tingut a penes eco en la comunitat internacional, més enllà d’una oferta de Suïssa que posa com a condició que l’hi demanin les dos parts. D’altra banda, creixen les veus que els demanen que s’asseguin a dialogar, i ahir hi va haver diverses concentracions per reclamar-ho tant a Catalunya com en localitats de tot l’Estat.

Resulta ociós tornar a insistir que un problema polític necessita solucions polítiques, no judicials ni policials, de manera que s’ha d’exigir a les dos parts que negociïn sense que uns fixin com a línia roja la immediata independència ni els altres facin el mateix amb la suposada immutabilitat i interpretació rígida de la Constitució. Però a l’espera del que faci la Generalitat, el PP no està per la feina i continua obstinat en l’aixafament de l’adversari. Una prova és que ha passat de censurar que l’independentisme es mobilitzi al carrer a encoratjar les manifestacions per la unitat d’Espanya d’aquest cap de setmana.