EDITORIAL
Les virtuts cardinals
Si el PP i el PSOE estan disposats a parlar del problema territorial de Catalunya i Euskadi que la Constitució del 1978 no va deixar resolt per motius obvis de pressió del règim franquista, a la taula de negociació dels acords de la Carta Magna de forma immediata han de desautoritzar o relegar personatges com Pablo Casado, vicesecretari de Comunicació del partit del Govern, que aquesta setmana va assegurar que tipificaria la il·legalització dels partits que reclamen la independència. “És una idea a títol personal”, va subratllar, per evitar que s’entengués com una proposta en ferm dels populars. El globus sonda de Casado va passar un pèl desapercebut perquè, en aquesta mateixa compareixença, va avisar Carles Puigdemont que pot acabar com Lluís Companys, que va ser empresonat per haver proclamat la República catalana l’any 1934 i, després, afusellat per Franco tal dia com demà del 1940. Qualsevol possibilitat d’il·legalitzar partits democràtics per les seues idees ens situaria en períodes predemocràtics d’infaust record, que ni la societat catalana, ni bona part de l’espanyola ni, evidentment, encara menys la comunitat internacional estarien disposades a acceptar en un país de la UE. Els acords i els pactes requereixen la majoria de les virtuts cardinals i en tots dos bàndols hi ha sectors que pressionen perquè qualsevol possibilitat d’acord fracassi, la qual cosa no beneficiaria absolutament ningú.L’aïllament de TrumpEls EUA han donat un cop de porta al multilateralisme. La directora general de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va anunciar que el Govern de Trump ha decidit retirar-se de l’organització, després d’haver suspès ja el 2011 el pagament d’una gran part de les seues contribucions, arran que l’organisme acceptés l’entrada de Palestina. L’abandó gradual nord-americà de l’escena internacional per centrar-se en la seua política interior no afavoreix gens un món on el terrorisme, el canvi climàtic, el potencial nuclear i l’economia global requereixen polítiques universals i sense sectarismes.