Serenitat i democràcia

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reivindicar ahir el pacifisme, el civisme, la serenitat i la democràcia, que va representar en la figura del president Lluís Companys, com a exemple de la reacció de Catalunya davant l’Estat espanyol en un conflicte com l’actual. “En un moment com aquest, el Govern volem reiterar el nostre compromís amb la democràcia i la pau”, com a inspiradors. La decisió que avui ha de prendre el president català no és sens dubte gens fàcil, perquè han de convergir els interessos de tot el poble català –els que el van votar i els que no–, els del poder econòmic –poc amic de canvis–, la pressió de l’Estat espanyol i els seus actuals governants –immobilistes fins a l’obcecació– i l’ordre internacional, sobretot europeu, gens partidari d’acceptar sense més ni més un nou estat per por de l’efecte dòmino que podria tenir al continent. La solució no és fàcil, perquè tots els escenaris deixaran ferides, però el que està clar és que l’última paraula l’han de tenir els ciutadans, perquè aquesta és la grandesa de la democràcia. Europa no pot tancar la porta a les aspiracions de bona part de la ciutadania catalana per por que d’altres puguin imitar-ho; al contrari, les democràcies més antigues del món tenen l’obligació de buscar la manera de progressar col·lectivament sense delmar per això les aspiracions polítiques dels seus pobles.

Quant a Espanya, té tot el dret del món a reivindicar la seua unitat en nom del bé comú, els segles de convivència compartida i els interessos econòmics comuns, però en cap cas no és lícit obligar per la força una nació com Catalunya a renunciar als seus anhels d’autogovern partint d’una Constitució que no és la Bíblia, i ni que ho fos, perquè a ningú se li escapa que el seu redactat es va pactar sota la pressió del franquisme. Finalment, el Govern de la Generalitat ha de ser conscient que, si bé té el suport d’una majoria parlamentària suficient, l’aritmètica social és molt més ajustada i es fa complicat canviar definitivament el futur d’un país amb unes proporcions tan igualades. Per tant, faran bé tots els actors d’aquest moment històric de tenir en compte aquestes premisses i buscar una sortida política que permeti garantir la convivència, preservar la recuperació econòmica i, sobretot i davant de tot, garantir que la democràcia i els ciutadans tindran l’última paraula.