Ni sí, ni no

Com era previsible, la resposta a la pregunta binària formulada pel president del Govern espanyol al de la Generalitat sobre si havia proclamat o no la independència de Catalunya no ha sigut tan rotunda com exigia l’interrogador i l’al·ludit ha optat per esquivar la pregunta i plantejar les seues peticions, el cessament de la repressió amb especial al·lusió a les compareixences del cap dels Mossos i els dirigents de l’ANC i d’Òmnium i l’obertura d’un procés de diàleg amb un termini de dos mesos per afrontar la crisi catalana. És comprensible el recurs dialèctic de Puigdemont perquè la política no és una qüestió binària, sinó de matisos, de cessions, d’avenços i retrocessos i qualsevol altra resposta li hauria creat problemes afegits: un sí hauria desencadenat l’aplicació de l’article 155 i un no hauria provocat més decepció i divisió entre els independentistes, que són els qui el recolzen i i empenyen. No hi ha resposta binària, però sí respon entre línies quan es refereix que “la suspensió del mandat polític sorgit de les urnes l’1 d’octubre demostra la nostra ferma voluntat de trobar la solució i no l’enfrontament” quan en el ple del 10 d’octubre Puigdemont va proposar “la suspensió dels efectes de la declaració d’independència”. És un matís el canvi d’independència per mandat polític i convé recordar que, al marge de la validesa del referèndum, tampoc es va votar al Parlament ni el mandat polític, ni la declaració d’independència, ni tampoc la posterior suspensió, però sí que és evident que l’exposició de motius permet justificar les dos peticions formulades com una cessió i sobretot una invocació al diàleg, la paraula més repetida a la carta de Puigdemont. La resposta va més dirigida a Europa que a la Moncloa i és més un moviment d’escacs que una devolució de pilota, encara que Rajoy i el seu equip no estiguin per a matisos i segueixin endavant amb l’ultimàtum que venç dijous, però sempre és millor que intercanviïn missatges per escrit abans que hi hagi mobilitzacions al carrer i repressió policial, o que es decretin empresonaments. És bo que la jutge hagi obviat la petició fiscal que s’empresonés el major Trapero i és un gravíssim error que hagi decretat presó per als dirigents d’ANC i Òmnium, perquè es retalla la via del diàleg i s’oblida que la negociació és l’única manera de solucionar la crisi catalana.