Una setmana de vertigen

Després del cop que va suposar dissabte l’anunci per part del president del Govern central, Mariano Rajoy, d’activar l’article 155 de la Constitució en la seua versió més contundent, encara queden uns dies, pocs, per intentar evitar el pitjor dels escenaris que seria la liquidació de l’autonomia de Catalunya. Tanmateix, queda clar que les opcions són poques ja que a hores d’ara el tan reclamat diàleg sembla encara més impossible que setmanes enrere perquè totes les parts es fan el desentès davant de qualsevol proposta que plantegi el contrincant. Entrem doncs en uns dies de vertigen que tindran la meta, si no hi ha una sorpresa majúscula, divendres amb el ple de Senat, on el PP té majoria absoluta i un suport incondicional tant de Ciutadans com del PSOE, encara que això amb veus molt crítiques d’alcaldes catalans com la de Núria Parlon, primera edil de Santa Coloma de Gramenet, que va dimitir de l’executiva dels socialistes per la seua oposició frontal a l’aplicació del 155. Com diem, queden cinc dies. Demà, la Cambra Alta conformarà la comissió específica que estudiarà les mesures aprovades dissabte en el Consell de Ministres. Aquesta anàlisi es prolongarà dos dies, fins dijous, i aquest és el mateix temps que disposa Carles Puigdemont per presentar-hi al·legacions o personalment al Senat o enviant-hi un representant de la Generalitat, possibilitats de les quals difícilment se servirà.

Paral·lelament, el president té la potestat de convocar eleccions abans d’arribar a divendres, extrem que per ara sembla descartat i que al seu torn permetria desactivar l’envit anunciat per Rajoy. Vistos aquests terminis, el 27 d’octubre serà la jornada clau, ja que es reunirà el Senat i, si no hi ha novetats, també ho farà el Parlament, atenent la petició que va plantejar dissabte Puigdemont, per “donar resposta a l’intent de liquidar l’autogovern” de Catalunya. El president no va pronunciar la paraula independència o república, però tot fa preveure que la majoria sobiranista acordi aixecar la suspensió de la declaració d’independència, extrem que ja va avançar Puigdemont en el cas que l’Executiu central activés el 155. Estem doncs a les portes de viure entre dos legalitats i entrar en un inexplorat període de conseqüències del tot imprevisibles.