El fracàs de la política

Després que divendres, per aquest ordre, el Parlament proclamés la independència i l’inici del procés per a la creació de la República catalana i el Senat donés llum verda a l’aplicació de l’article 155, Rajoy fes cessar el Govern en ple, dissolgués el Parlament i convoqués eleccions per al 21 de desembre, es pot dir que la política, entesa com un instrument per pactar, negociar i acordar un marc de convivència satisfactori per a totes les parts, ha arribat al final d’una etapa amb un rotund fracàs. El camí que han emprès els uns i els altres es defensa més bé des del paper que des de la posada a la pràctica, perquè està ple de dificultats. Fer realitat la República catalana requereix una negociació política prèvia amb l’Estat espanyol –que ara sembla impossible–, accés als mercats financers, seguretat jurídica i el reconeixement internacional, que fins avui no s’ha produït. A Rajoy també se li plantegen dificultats per portar a la pràctica la intervenció de l’autonomia de Catalunya amb l’article 155, amb funcionaris que poden resistir-s’hi obertament o encoberta i amb el carrer en constant mobilització, i la millor prova d’això és que la previsió inicial que tenia era celebrar eleccions autonòmiques al cap de sis mesos i, al final, va disposar un temps més curt i les va convocar per d’aquí a cinquanta-quatre dies.

Des d’ahir, s’ha obert una nova etapa en què, per desgràcia, el protagonisme l’assumiran els tribunals. Ahir, el president de la Generalitat destituït per Rajoy va rebutjar des de Girona acatar el 155 perquè només el pot fer cessar el Parlament, i va reclamar una resistència pacífica i democràtica. En pocs minuts, la resposta de Madrid va ser recordar que estava cessat a tots els efectes i que, des d’aquest moment, la qualificació de les conductes de Puigdemont correspon a l’àmbit judicial. Una sortida que pot ocasionar humiliacions i sofriment, perquè persones concretes poden acabar a la presó seguint els passos de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, llevat que Rajoy freni un fiscal general ansiós d’aplicar mesures penals en el grau màxim. Confiem que hagi fet efecte el missatge de Donald Tusk, president del Consell Europeu: “Espero que el Govern espanyol afavoreixi la força dels arguments, no els arguments de la força.”