Puigdemont a Brussel·les

Carles Puigdemont i set dels seus consellers cessats s’han instal·lat a Brussel·les per actuar amb llibertat i seguretat, per evitar una possible resposta violenta de l’Estat espanyol si continuava a Barcelona i per traslladar a la capital d’Europa la problemàtica que viu Catalunya. La seua compareixença ha arribat hores abans que el fiscal el cités per demà dijous pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, que poden representar una condemna de 30 anys, i de moment ja ha imposat, a Puigdemont i els seus consellers, una fiança de 6,2 milions d’euros a dipositar en un termini de tres dies. D’entrada, cal reconèixer que la maniobra del president va sorprendre propis i estranys i per a uns ha estat un hàbil moviment en la partida d’escacs que s’està jugant perquè internacionalitza el conflicte i el porta al cor d’Europa, i per als crítics, fonamentalment des de Madrid, és ras i curt una fugida per eludir l’acció de la justícia espanyola. El temps dirà qui té raó, però de moment Puigdemont ha jugat bé les seues cartes a l’aconseguir una atenció inusitada al cor d’Europa, presentar-se com a defensor d’una resposta pacífica, com a víctima de la repressió i perseguit per un Estat que segons el seu relat no ha respectat les llibertats. L’ajuda la malaptesa de la fiscalia, que absurdament va encapçalar el seu escrit amb la frase “Més dura serà la caiguda”, que mostra unes presses inusitades, que arriba a l’extrem de considerar que van ser els votants els que van agredir policies i que inclou el delicte de rebel·lió, reservat als qui “s’aixequen públicament i violentament”, quan és evident que no hi va haver cap actuació violenta per part de la Generalitat. Però l’estratègia de Puigdemont també pot veure’s perjudicada per la distància que ha posat pel mig, per la sensació que uns eludeixen la justícia mentre altres consellers i alts càrrecs resisteixen a Catalunya i sobretot pel pes internacional de l’Estat espanyol que fins ara ha aconseguit evitar qualsevol reconeixement de la independència i que intentarà que, després de la novetat d’ahir, la presència de Puigdemont es vagi diluint, perquè si el relat de l’independentisme ha mostrat carències ha estat especialment en les relacions internacionals. I no és previsible que canviï amb la compareixença de Puigdemont. Sí que podria fer-ho amb un resultat contundent el 21 de desembre.