La Generalitat, al banc dels acusats

La cúpula de les institucions polítiques catalanes destituïdes partint de l’article 155, el president, el vicepresident i dotze consellers i la presidenta i cinc integrants de la Mesa del Parlament, afronten avui les peticions fiscals més greus que s’han formulat a Espanya des del cop d’Estat del 23-F. Els primers testificaran davant de l’Audiència Nacional i els segons en el Tribunal Suprem i els vint han de respondre a les acusacions del fiscal per rebel·lió, sedició i malversació de fons que poden comportar condemnes de fins a 30 anys de presó. Puigdemont i quatre consellers més ja han anunciat que no acudirien a declarar a l’Audiència i l’advocat del president cessat demanarà la declaració des de Brussel·les, una cosa que s’ha fet en alguna ocasió però que no és habitual i no sembla fàcil que es concedeixi, amb la qual cosa s’arrisca a una ordre europea de detenció si no compareix, i també com va advertir el membre de la Mesa Joan Josep Nuet a un possible enduriment de les mesures cautelars per a la resta d’acusats si s’estudia la possibilitat del risc de fuga. En qualsevol cas, la tipificació dels suposats delictes sembla exagerada perquè la sedició castiga amb penes de fins a 15 anys els qui “s’alcin públicament i tumultuàriament” per impedir l’aplicació de les lleis, i encara més greu és la qualificació de rebel·lió tipificada per als qui “s’aixequin violentament i públicament” contra la Constitució o per proclamar la independència d’una part de l’Estat. Aquí, és evident que no hi ha hagut més violència que la repressió del referèndum de l’1-0 i és una barbaritat confondre la llibertat de manifestació i les cassolades amb actes violents com fa el fiscal en la seua qualificació. Si no hi ha hagut violència, no poden qualificar-se els fets com a rebel·lió, i sobre la suposada sedició no poden considerar-se les manifestacions que sempre han estat pacífiques i ordenades com a actes tumultuaris i menys encara condemnar els consellers o els membres de la Mesa com els instigadors. Però ja va ser un error decretar la presó provisional dels dirigents d’ANC i Òmnium i avui pot repetir-se i ampliar, perquè empresonar dirigents polítics per les seues idees polítiques seria donar la raó a les crítiques formulades per Puigdemont a Brussel·les. A tots ens convé que els vint imputats declarin, tornin a casa, puguin defensar les seues idees i que tothom voti el 21-D.