Excessos verbals

Si en alguna cosa han coincidit els independentistes catalans i els constitucionalistes espanyols és a acusar els adversaris de propiciar un cop d’Estat. Ho va repetir ahir Puigdemont i molts han afirmat tesis paral·leles a l’altre bàndol, començant per dirigents del PP i seguint per algun socialista com Josep Borrell, que va afirmar que “el referèndum era un cop d’Estat d’un règim neodictatorial que enderroca un ordre legítim per imposar-ne un altre sense garanties”. Són expressions que potser asseguren titulars, que també animen els partidaris i, fins i tot, poden convertir-se, a base de repetir-se, en veritats assumides pels que combreguen amb les idees de qui les propugna. Però ni retorçant el concepte pot considerar-se des de cap dels bàndols que el que s’ha viscut a Catalunya sigui un cop d’Estat en el sentit clàssic, és a dir, una actuació violenta i ràpida per la qual un grup, històricament de militars, s’apodera dels ressorts del poder desplaçant-ne les autoritats existents, encara que l’italià Curzio Malaparte, al seu Tècnica del cop d’Estat, ampliés la idea fins a incloure trames civils que, amb maniobres de desestabilització, poguessin generar caos social i provocar la caiguda del Govern i facilitar l’accés al poder dels colpistes. Aquí, afortunadament, no hi ha hagut actuacions violentes, ni pot considerar-se que hi hagi hagut rapidesa, perquè fa anys que escoltem com els uns anunciaven la Declaració Unilateral d’Independència i els altres esgrimien com a resposta l’aplicació de l’article 155. A diferència del que es pressuposa en un cop d’Estat, aquí estava tot anunciat i era perfectament previsible que des de Madrid recorrerien a la llei vigent i que des de la Generalitat es respondria amb mobilitzacions, perquè així ho havien anunciat els uns i els altres. Des de Madrid, es pot argumentar que l’article 155 és a la Constitució per a casos com el que s’ha viscut a Catalunya, i els independentistes també poden esgrimir que el Govern cessat, i parcialment empresonat, s’ha limitat a complir el mandat rebut a les urnes el 27-S i que ha aplicat el programa més votat. Com ja hem dit, que estiguin a la presó per defensar la independència de Catalunya i aprovar mesures per aconseguir-la és una aberració jurídica i un error polític que s’hauria de corregir immediatament, però quan els uns i els altres parlen de cop d’Estat és un excés verbal.