Universitat i empresa

El rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, va ser el protagonista de la segona jornada dels Diàlegs al Roser que organitza SEGRE amb motiu del 35è aniversari per explicar la seua visió sobre la formació universitària del futur. Fidel a la seua trajectòria humanística, va destacar que les claus continuen passant per una bona classe, la qualitat dels docents i per la investigació, i en aquesta línia va destacar que la UdL està molt ben posicionada a tots els rànquings, que ofereix pràctiques a tots els estudiants, que és pionera en la formació dual, que funciona sense dèficit malgrat les dràstiques retallades al finançament i que és un motor econòmic no només per a la ciutat, sinó també per al seu territori d’influència. Les xifres són eloqüents i n’hi ha prou amb ressenyar que té matriculats més de deu mil estudiants i una plantilla de més de mil docents i investigadors, 524 treballadors en administració i serveis i 607 contractats d’investigació. No hi ha cap empresa a Lleida que s’atansi a aquestes xifres i generi un moviment econòmic similar i, sobretot, que tingui el potencial de transferència de coneixements i d’investigació aplicada a les empreses. I malgrat aquestes enormes possibilitats, el rector va admetre que a Lleida, tot i el suport de l’alcalde Ros en el projecte, li costa assumir el rol de ciutat universitària que distingeix altres capitals com Salamanca, Alcalá o Granada amb una idiosincràsia inseparable de la universitat. És un repte per al futur i una assignatura pendent, al costat de la implicació de les empreses, tema en el qual el rector es va sincerar admetent que no havien aconseguit la participació o el mecenatge dels empresaris lleidatans, referint-se al cas concret de Veterinària, que s’ha pogut implantar gràcies a la col·laboració d’institucions com la Diputació, i comentant amb enveja sana la situació d’altres universitats veïnes que compten amb el patrocini de grans empreses o sectors concrets ubicats a la seua zona. El rector va admetre que amb els presidents del Consell Social havien agafat el maletí per anar a vendre el projecte universitari amb poc èxit fins al moment, però, per dur que sigui el camí, s’ha de continuar picant pedra i traslladant al món empresarial que necessiten una universitat dinàmica i innovadora per millorar-ne el funcionament. I la universitat ha d’oferir aquests serveis perquè el seu futur és indissoluble.