Quota per a tothom

El finançament de les autonomies és un dels grans problemes d’aquest país, i en la falta d’una fórmula justa i equilibrada hi ha l’origen de bona part dels problemes que vivim a Catalunya. El criteri general és que l’Estat central recapta els impostos i, després, ho distribueix entre les autonomies, que amb els últims acords, presentats sempre pels dirigents de CiU, que els negociaven com els millors de la història, concedien a les autonomies un percentatge de la recaptació en els diferents impostos. L’excepció són el País Basc i Navarra que, en virtut d’un acord bilateral que es remunta al segle XIX, gaudeixen d’un concert econòmic pel qual recapten els seus propis impostos i paguen la quantitat que es negociï, la quota, a l’Estat pels serveis comuns. Aquesta peculiaritat, que només es va suprimir durant el franquisme a les províncies de Biscaia i Guipúscoa, perquè Franco les va considerar traïdores, està recollida en una disposició addicional de la Constitució del 78, es va renovant i, dijous, es va aprovar al Congrés l’acord per als pròxims quatre anys, després de deu anys de divergències, pel qual el País Basc pagarà a l’Estat 1.300 milions anuals, 225 menys del que havien firmat el 2007, i rebrà 1.400 milions pels retards acumulats. Ciutadans i algunes autonomies han posat el crit al cel pel que consideren un tracte favorable cap al País Basc, i qüestionen tant el concepte com les quantitats pactades. És discutible la quantitat que es fixa després d’una complexa negociació, però seria un error eliminar el concepte, perquè s’ha demostrat útil, perquè les hisendes basca i navarresa funcionen millor que l’espanyola i perquè, com s’ha vist, la sobirania financera és fonamental per garantir l’autonomia. Caldria preguntar-se per què altres autonomies no van reclamar o van acceptar un concert i, en aquest sentit, el que va ser conseller basc, Pedro Luis Uriarte, recorda en el seu llibre que Catalunya el va rebutjar el 1990 i també el 2000, amb Artur Mas com a conseller d’Economia, perquè recaptar impostos és impopular. El temps ha demostrat l’error que els ingressos depenguin del repartiment de Madrid i el que haurien de plantejar-se les autonomies queixoses és assumir la recaptació d’impostos i, en lloc de clamar per la supressió d’un dret històric i polític, treballar perquè el puguin tenir els que ho vulguin.