Trist aniversari

Complia ahir deu anys el Museu de Lleida i l’efemèride va coincidir amb una altra mala notícia per a l’entitat en forma de sentència de l’Audiència Provincial d’Osca que desestimava els recursos presentats per la Generalitat, el MNAC i el Consorci del Museu contra la sentència del jutjat d’Osca que donava la raó al Govern d’Aragó i a l’ajuntament de Vilanova de Sixena sobre l’art del monestir. L’Audiència considera que els béns litigiosos formen part d’un bé d’interès cultural i estan inclosos en la declaració de monument nacional del 28 de març del 1923 i reconeix que Aragó “està legitimat per exercitar totes les accions civils de cara a la protecció del conjunt monumental en la seua integritat, de la qual cosa deduïm que també ho està per reclamar el retorn de les obres litigioses al Reial Monestir a què pertanyien”. D’altra banda, qüestiona la venda dels béns a la Generalitat perquè qui apareixia com a venedora era la priora de Valldoreix, sense que s’hagi justificat que la comunitat de Sixena s’integrés en aquella i més quan al document d’entrega s’especifica que la priora de Sixena podrà retirar en qualsevol moment tots o part dels béns que deixava en dipòsit. En conseqüència, desestima els recursos, anul·la les compravendes de la Generalitat, estipula que la propietat és de l’Orde Santjoanista del Reial Monestir de Sixena i ordena el trasllat dels béns en litigi a aquest monestir. Una mala notícia per a Lleida que se suma a l’ordre del ministre, en funcions de conseller de Cultura pel 155, per entregar aquestes 44 obres en litigi i a la intenció del bisbat de Barbastre d’aprofitar el 155 per reclamar les altres 112 obres en discussió procedents de les parròquies de la Franja que també estan el Museu de Lleida. Però malgrat que Aragó ja posi dates pel seu compte per a l’entrega d’aquestes obres, encara queden recursos que s’han d’esgotar en tots els casos: primer en cassació i posteriorment, si calgués, davant del Suprem per defensar els interessos del Museu i la seua integritat. I el primer és reactivar el consorci com a responsable de la gestió i la defensa del patrimoni del Museu per evitar la sensació d’indefensió que es té. Certament, hi ha un patró que està intervingut i que presideix el consorci, i no es pot esperar res del ministeri, però queden quatre patrons més que han de coordinar-se i actuar.