Un planeta cada vegada més malalt

“Especialment inquietant és la trajectòria actual d’un canvi climàtic potencialment catastròfic.” “Estem posant en perill nostre futur al no frenar el nostre consum material intens però geogràficament i demogràficament desigual i al no percebre el ràpid i continu creixement de la població com un motor primari darrere de moltes amenaces ecològiques.” Són dos paràgrafs que no formen part de cap manifest ecologista, sinó d’un document firmat per ni més ni menys que 15.000 científics de 184 països publicat fa una mica més de dos setmanes amb el títol d’Advertència dels científics del món a la Humanitat. Hi posen de manifest que 25 anys després que 1.700 científics llancessin un primer avís que el model de creixement humà podia generar danys irreversibles a la Terra, la situació no ha fet sinó empitjorar, a excepció de l’estabilització de la capa d’ozó. Davant de tal nivell de consens entre la comunitat científica, cal analitzar què és el que fan els dirigents mundials per afrontar aquest problema. I lamentablement cal concloure que la resposta oscil·la entre res i molt poc, perquè les successives cimeres sobre el canvi climàtic celebrades en les últimes dècades han acabat sempre amb acords de mínims que han tingut també un compliment mínim.

Com a colofó, Donald Trump ha retirat els Estats Units de l’Acord de París, firmat el 2015 amb l’objectiu d’intentar reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle perquè la temperatura mitjana el 2050 no superi un augment de dos graus respecte a la de l’època preindustrial. Tal com exposem en la nostra edició d’avui, el canvi climàtic és una realitat que afecta ja el nostre territori, i tot fa preveure que a mitjans de segle una part de Catalunya tindrà un clima similar a l’actual de Sevilla. La pregunta no és si cal actuar per mitigar-lo, sinó si som a temps de fer-ho sense adoptar canvis dràstics.

Per això, no pot entendre’s que els diferents països posin els seus interessos econòmics particulars al davant d’aquesta prioritat, obviant que mantenir unes quantes dècades més l’actual model econòmic pot condemnar les futures generacions del seu mateix país a haver d’enfrontar-se a situacions límit. No es tracta d’un assumpte que afecta el repartiment de la riquesa mundial, sinó el futur de la humanitat.