Més solidaritat, més desigualtat

Els lleidatans i catalans han tornat a demostrar la seua solidaritat amb les famílies més necessitades en el Gran Recapte del Banc d’Aliments. A les comarques de Lleida, els ciutadans han donat ni més ni menys que 280.000 quilos d’aliments, entre un 10% i un 15% més que l’any passat, mentre que a tot Catalunya han estat més de 4 milions de quilos. Són xifres espectaculars que serviran per poder alleujar la situació de milers de persones la falta de recursos de les quals els impedeix d’alimentar-se en condicions. A més, aquesta gran solidaritat també es plasma en el gran nombre de voluntaris –2.800 a Lleida– que col·laboren en la recollida i classificació dels productes. Ha quedat patent que el Gran Recapte està més que consolidat i que ha calat entre la societat, quan tot semblava apuntar que en un context de certa recuperació econòmica el resultat final seria inferior al de l’anterior edició.

Cal felicitar els responsables del Banc d’Aliments per aquesta iniciativa i els ciutadans corrents per la seua gran solidaritat. Però també cal preguntar-se si és la societat civil la que s’ha de fer càrrec d’atendre les necessitats de la població més necessitada o si bé són els poders polítics i econòmics els que han d’assumir la major part d’aquesta responsabilitat. Només a Lleida hi ha 26.500 usuaris del Banc d’Aliments, i la teòrica recuperació econòmica després de la crisi no és obstacle perquè molts dels que troben una feina tinguin salaris que no els permeten arribar a final de mes. S’han fet alguns passos positius, com la posada en marxa de la Renda Garantida a Catalunya, però tant aquí com a nivell global hi ha una rampant desigualtat social que provoca que cada vegada menys persones concentrin la major part de la riquesa, alhora que disposen de múltiples mecanismes per minimitzar el pagament d’impostos, mentre no para de créixer el nombre de les que no tenen prou recursos per portar una vida digna. De fet, que el Banc d’Aliments reparteixi dos mil tones d’aliments a l’any per atendre les famílies de les comarques de Lleida que necessiten aquesta ajuda dóna fe que l’anomenada societat del benestar, que fa no tants anys semblava a prop de poder convertir-se en una realitat, és un objectiu cada cop més llunyà.