Generositat fictícia

Els organismes internacionals que tan inútils es van mostrar a l’hora de prevenir la crisi econòmica i proposar mesures per superar-la continuen intentant donar lliçons, sempre d’aires neoliberals, i el pitjor és que en massa ocasions aconsegueixen que els facin cas els governs. Ahir es va divulgar l’últim d’aquests informes, el de l’OCDE, que ve a dir que Espanya arrisca el futur de les pensions al ser massa generosa. Una tal afirmació després que hàgim vist com el Govern esgotava definitivament divendres passat el fons de reserva de la Seguretat Social i fins i tot el préstec concedit amb càrrec a pressupostos per atendre la paga extraordinària dels jubilats desqualifica els seus autors, perquè si alguna cosa no són les pensions a Espanya és precisament generoses. Que l’hi expliquin als perceptors de les pensions mínimes, que han de sobreviure amb 605 euros al mes, si no tenen cònjuge a càrrec, o amb 786, en cas de tenir cònjuge, i que ens diguin on és la generositat quan la pensió mitjana a Espanya és de 924 euros. Sí que és veritat que ha augmentat l’esperança de vida i que la població espanyola és una de les més envellides, la segona després del Japó el 2050, amb 76 persones amb més de 65 anys per cada cent d’entre 24 i 64 anys, en edat de treballar, però d’això no tenen la culpa els jubilats, sinó les polítiques familiars dels governs i la falta de previsió per atendre la pressió de l’envelliment a la sostenibilitat financera de les pensions i l’adequació dels ingressos i les despeses. A més, si un col·lectiu ha patit els embats de la crisi és el dels pensionistes, que han vist com es reduïa la seua ja minvada capacitat adquisitiva en quatre punts durant els últims set anys, amb un increment de les pensions de cinc punts davant dels nou de la inflació, un panorama que es mantindrà l’any que ve amb una revalorització que seguirà per sota de l’índex de preus de consum i unes previsions encara més pessimistes que parlen d’una pèrdua que pot arribar al 30% per als que es jubilin aquest any. No és un panorama encoratjador, però no es pot parlar de pensions generoses per justificar les mesures que tornaran a propugnar: retard en l’edat de jubilació, ampliar les bases de càlcul de la pensió a tota la vida laboral, rebaixar les pensions o incentivar fons privats. Treballar més i cobrar menys.