La reforma de la Constitució

“La Constitució s’ha revelat com l’instrument eficaç i necessari per salvaguardar la sobirania del poble espanyol”, va subratllar ahir la presidenta del Congrés, Ana Pastor, durant el discurs de commemoració del trenta-novè aniversari de la Carta Magna. Pastor veu en el text constitucional “la millor garantia” contra “els atacs inadmissibles dels que han fracassat en l’intent de trencar el sistema legal i democràtic que estaven obligats a respectar”, amb referència clara al sobiranisme català. Per la seua banda, el president del Govern central, Mariano Rajoy, va rebutjar qualsevol modificació que tingui com a finalitat “acontentar els independentistes”, en un nou exemple de falta de l’esperit conciliador i plural que va comportar la redacció i aprovació del text del 78, després de la negra etapa de la dictadura franquista. Mentre el moment polític actual requeriria ponts, diàleg i sentit d’estat per buscar una sortida digna, tant per als independentistes com per als autodenominats constitucionalistes, el Govern del PP s’obstina una vegada i una altra a engrandir la ferida que separa una gran majoria dels catalans de l’encotillada, per exprés desig dels governants actuals, Carta Magna espanyola. Reivindicar el 155 (que ha substituït el poder legalment escollit pels catalans per una bateria d’imposicions de l’Estat) com un exemple de les bondats d’aquest articulat de convivència, que es va consensuar amb l’ombra allargada del dictador encara present, no és l’instrument adequat per restablir la normalitat política i social. Les lleis marc serveixen per evitar desigualtats, garantir els drets dels ciutadans i salvaguardar les llibertats, en cap cas per al contrari. El procedent ahir era invocar aquell esperit del 78, que amb consensos d’ideologies molt diverses va aconseguir trobar un marc comú de convivència i progrés al qual milions de persones es van sentir integrades i esperançades. El camí que han pres el Govern espanyol i els partits que li són afins, amb la judicialització constant de la res publica, l’amenaça cap a una part de la ciutadania i la intromissió econòmica no afavoreix a restablir la concòrdia i l’assossec que calen per cosir l’enorme bretxa oberta entre bona part dels catalans i els poders de l’Estat. La Constitució pot i ha de reformar-se, i en aquest afany haurien de posar els esforços els representants públics.