Impotents davant dels béns de Sixena

Demà passat, 11 de desembre, s’acaba el termini donat pel titular del jutjat d’instrucció número 1 d’Osca perquè quaranta-quatre de les obres d’art sacre que acull el Museu de Lleida siguin traslladades a Sixena. Tanmateix, el director de la institució lleidatana encara veu un indici d’esperança: “No donem les obres de Sixena per perdudes”, va assegurar ahir Josep Giralt. De la mateixa opinió són el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, els serveis jurídics de la qual han interposat una bateria d’al·legacions i recursos per exigir que no es trenqui la unitat museística protegida per la Generalitat i es respectin els terminis judicials encara en curs, i també l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que no veu sentit a una execució cautelar, perquè els béns estan protegits fins a acabar el recorregut jurídic en el Tribunal Suprem. D’altra banda, tots els integrants lleidatans del Consorci del Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà s’han mostrat indignats i perplexos per la providència que autoritza l’ús de la força per retirar els béns i traslladar-los al monestir aragonès, però poc més poden fer del que ja han fet les administracions lleidatanes i catalanes implicades, ja que el departament de Cultura, president del Consorci i també del Museu, ara està en mans del ministeri homòleg del Govern central, arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya i la intervenció de tots els estaments del Govern català.

Trist, molt trist com, d’una forma o una altra, sembla que ha d’acabar aquest litigi, que hauria d’haver seguit des del principi el camí de l’acord i el bon veïnatge que des de temps immemorials ha caracteritzat les relacions entre Lleida i Aragó a l’extensa franja territorial que comparteixen, tant en temes sanitaris com educatius, laborals o familiars. A més, si finalment la unitat museística es trenca, s’obre una complicada capsa de Pandora que podria servir de precedent per a les milers i milers d’obres disperses pels museus d’arreu del món, els titulars originals de les quals també podrien voler recuperar-les amb un entramat jurídic, diplomàtic i polític de difícil predicció i solució. El mateix monestir de Sixena té importants peces en altres museus, com ara al Prado, que ningú gosa reclamar.