Convèncer l'indecís

El debat del Grup SEGRE, que com és tradicional tanca la campanya electoral, va marcar ahir la tendència dels últims dies amb una alta participació garantida però molt indecís en l’aire i els candidats embrancats a esgarrapar partidaris entre les candidatures afins. Era un debat difícil per la situació del país, per la polarització de les postures i perquè és complicat mantenir els torns entre set candidats, però el pols i l’experiència del moderador van ajudar que el debat fos aclaridor, que tots poguessin exposar les seues postures, que es mantingués la cordialitat malgrat les discrepàncies i que no s’encavalquessin les intervencions, com ha passat en altres debats d’aquesta campanya.

Va quedar clara l’existència de dos blocs, l’independentista i el constitucionalista, amb la candidata de Catalunya en Comú intentant precisament desbloquejar la situació i apostar per aliances progressistes i catalanistes, amb poca resposta per part dels al·ludits, que van mostrar altres prioritats.

Però, mentre que al bloc independentista va funcionar un implícit pacte de no-agressió, especialment visible entre els fins ara companys de grup a Junts pel Sí que ara encapçalen les llistes de Junts per Catalunya i Esquerra, que fins i tot van obviar les diferències sobre el consorci sanitari, sobre el canal Segarra-Garrigues o sobre qui ha de presidir la futura Generalitat, al bloc constitucionalista sí que hi va haver atacs creuats a la recerca del vot indecís, fins a l’extrem que el candidat socialista va arribar a demanar a alguns dels interlocutors que no s’equivoquessin d’adversari, i fins i tot els candidats del PP i Cs van rivalitzar al criticar l’adoctrinament escolar, la marxa d’empreses o la suposada necessitat del 155.

No hi va haver, com no n’hi ha hagut en tota la campanya, debat sobre programes, i tots menys la CUP o Catalunya en Comú s’atribuïen els mèrits del Segarra-Garrigues o els avantatges de la PAC, però sense propostes concretes, a pesar que les diferències van quedar meridianament clares perquè tots els candidats es van ajustar a l’argumentari, fins al punt que algunes frases recordaven les pronunciades en altres debats pels candidats d’altres circumscripcions. Diuen els experts que en els debats no es guanyen campanyes, però sí que poden perdre’s, i els candidats de Lleida es van esforçar a no perdre i, sobretot, a convèncer els indecisos que queden a cada bloc.