Més complicat encara

Es van convocar eleccions per aclarir el panorama polític català després de la DUI i del 155, i les urnes ens han ofert un resultat similar amb una participació rècord, amb la mateixa polarització que teníem amb dos blocs que semblen tan irreconciliables com inamovibles i alguna complicació afegida, com és que el partit més votat a Catalunya ha estat Ciutadans, tal com anunciaven les enquestes per a desgrat dels independentistes i també de Rajoy, que ha vist com les seues candidatures catalanes s’enfonsaven i era Inés Arrimadas la que recollia els fruits de la seua intervenció. Ha guanyat Ciutadans en escons i en vots, però fa l’efecte que és impossible que Arrimadas pugui ser investida presidenta de la Generalitat perquè el bloc independentista –Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP–, si es posen d’acord, com sembla previsible, segueix mantenint la majoria absoluta amb 70 escons, dos menys dels que sumava fins ara, però superant el llistó dels 68 escons que marca la supremacia parlamentària, una cosa molt meritòria tenint en compte que els caps de llista no han pogut participar en la campanya i que demostra la fidelitat dels votants del bloc. El que és significatiu és que les urnes han aclarit la incògnita del lideratge independentista que ha flotat en bona part de la campanya, perquè la llista de Puigdemont ha superat clarament la candidatura d’Esquerra, que partia com a gran favorita. Un resultat que aclareix la polèmica sobre el lideratge independentista, però que deixa oberts els dubtes sobre què passarà amb la possible investidura d’un candidat refugiat a Brussel·les i contra el qual pesen ordres de detenció de la Justícia espanyola. Podrà recuperar Puigdemont la presidència de la Generalitat, si aconsegueix els vots d’ERC i la CUP? Haurà de designar Junts per Catalunya un altre candidat que no estigui perseguit per la Justícia? Sigui com sigui el resultat, s’obre un panorama tan complex com el que teníem abans de l’aplicació de l’article 155, amb la mateixa divisió en blocs, més polaritzats si és possible, amb un espectacular enfonsament del PP les conseqüències del qual es traslladaran a Madrid i hauran de derivar en una profunda renovació i un replantejament de la seua política a Catalunya. Aquí, tot apunta que seguirem amb la polarització, la incertesa, les majories insuficients per a grans canvis i la difícil governabilitat.