El gran derrotat

Rajoy va explicar ahir que havia aplicat l’article 155 i havia convocat eleccions perquè la situació era excepcional i calia enviar un missatge a tothom. La resposta ha estat clara i contundent: tornen a tenir majoria els mateixos que havia destituït perquè així ho han volgut els catalans que han mantingut el suport al bloc sobiranista; en canvi, el PP ha aconseguit els pitjors resultats de la seua història i s’ha quedat amb només tres diputats, mentre el seu adversari ideològic, Ciutadans, es convertia en la força més votada. Els resultats tindran repercussions a Madrid, perquè Albert Rivera es reforça com a alternativa i perquè els resultats són tan contundents que ningú pot dissimular el fracàs de Rajoy, però, a Catalunya, deixen les coses encara més complicades del que ho estaven: la candidata més votada no té possibilitats d’aconseguir una majoria i el segon més votat, que sí que té garantida la majoria i, en conseqüència, la investidura, és el president destituït que es troba a Brussel·les i amb una ordre de detenció quan trepitgi el territori espanyol. Els resultats haurien de propiciar un canvi de política de Rajoy, però, de moment, es va limitar a prometre diàleg amb el president que surti elegit, però dins de la llei, amb la qual cosa implícitament descarta parlar amb Puigdemont, tal com reclama el triomfador electoral, que va demanar reunir-se amb Rajoy sense condicions prèvies en un país europeu. Seguim en una situació atípica que s’hauria de solucionar amb l’exercici de la política de forma que es respectés la decisió de les urnes i se superessin els imponderables jurídics que poden dificultar, fins i tot, la constitució del Parlament i la presència dels diputats electes que són a la presó o a l’exili. I això passa pel canvi de qualificació jurídica dels delictes que se’ls imputa, perquè no és sostenible mantenir els càrrecs de rebel·lió o sedició, ja que no es pot demostrar l’existència de violència; pel final de la presó preventiva, i per negociar el retorn dels exiliats perquè puguin assumir les responsabilitats conferides pels votants. D’altra banda, també s’hauria de renunciar a la unilateralitat, ja que no hi ha prou majoria per a la independència, mentre que sí que es poden buscar consensos amplíssims per a un referèndum, tal com va avançar Puigdemont la nit electoral. Cal negociar, fer política, per posar fi a la situació d’incertesa. I Rajoy ha d’assumir-ho.