Dos realitats

Els mapes electorals que han deixat les eleccions del 21 de desembre donaran per a unes quantes classes de Sociologia. Si s’obre pla i es mostra només el color que ha guanyat en vots i escons, Catalunya es tenyeix de taronja. Quan s’enfoca per províncies, acaba la uniformitat. Ciutadans va guanyar a Barcelona i a Tarragona, però a Girona i a Lleida, Junts per Catalunya, la llista de Carles Puigdemont, s’imposa. Si es precisa una mica més i es pinten les comarques, més colors. A Lleida, JxCat hereta l’hegemonia de l’antiga CiU, amb dos excepcions: Aran, feu de Ciutadans, i l’Alta Ribagorça, on Esquerra Republicana ha arrasat. A l’altra punta de Catalunya, a les Terres de l’Ebre, el groc d’Esquerra és el color predominant. En canvi, a la Costa Daurada i el que un dia va ser el cinturó roig de Barcelona, va guanyar Ciutadans. Però el més revelador és aturar-se al mapa municipal (estan tots penjats a SEGRE.com). Superades les dos Espanyes de la Guerra Civil, es fa evident que hi ha dos Catalunyes. I no ens referim a la suposada fractura política del procés, sinó a un problema molt més profund i amb implicacions que van més enllà de la política: el desequilibri territorial. Al més pur estil americà, el vot a la Catalunya rural no té res a veure amb el de les zones més poblades del país, on s’ha imposat Ciutadans, Lleida capital inclosa. Fins i tot tenim el nostre propi Ohio. Des del 1980, la formació que guanya a Fogars de la Selva és la que s’imposa en l’àmbit català. I sí, el 21 de desembre, en aquesta població de Girona que no arriba als 1.500 habitants, va guanyar Cs, JxCat va ser la segona força i ERC, la tercera. Anècdotes a part, una de les moltes lectures que poden fer-se de les eleccions és que ni la Catalunya metropolitana pot girar-li l’esquena a la interior, ni Lleida pot oblidar-se de l’immens territori del qual és capital. El centralisme es paga car. El PP en pot donar fe. Escapçar l’independentisme per governar Catalunya des de Madrid en virtut de l’aplicació del 155 li ha costat quedar-se amb tan sols tres diputats al Parlament. Fins i tot la cap de llista per Lleida, Marisa Xandri, reconeixia ahir que la contundent derrota dels populars es devia a les ja cèlebres tres xifres. Les dos Catalunyes s’hauran de trobar. Com els dos blocs. I buscar consensos per fer realitat un referèndum pactat.