Aeroport: dels desitjos a la realitat

L’aeroport d’Alguaire ha començat la temporada d’hivern havent de desviar diversos vols a Reus a causa de la boira. Ha succeït el mateix que fa un any, i llavors van ser finalment 14 els avions afectats per aquesta incidència. Crida l’atenció aquesta circumstància tenint en compte que es tracta d’una gran infraestructura inaugurada fa menys de 8 anys, el gener del 2010. Per això cal preguntar-se una vegada més si a l’hora de triar-ne la ubicació cap responsable tècnic o polític no va tenir present que la presència de la boira és habitual al pla de Lleida durant l’hivern. I en el cas que la resposta fos positiva, per què no es van instal·lar els dispositius necessaris per permetre operar als avions els dies en què hi ha boira.

Sobre aquesta segona qüestió, la Generalitat ha assenyalat en diverses ocasions que la seua instal·lació és molt cara i que no està justificada perquè només seria necessària uns quants dies a l’any. Sigui com sigui, aquest assumpte corrobora que la planificació de l’aeroport d’Alguaire no va ser prou minuciosa com hauria estat desitjable per a una inversió de gairebé cent milions d’euros. No es tracta de tornar a debatre sobre si Lleida necessita o no un aeroport, sinó de recordar a les administracions que qualsevol infraestructura ha de ser objecte de forma prèvia a la seua execució d’estudis rigorosos sobre el cost de manteniment i del retorn que aportarà al territori. Insistim en la necessitat del màxim rigor, perquè la lectura del pla de negoci presentat en el seu dia per a aquest aeroport no deixa indiferent.

La previsió era que el 2019 rebria 3.500 tones de mercaderies a l’any i que tindria vols de passatgers a Madrid, a bona part d’Espanya i als principals països d’Europa Occidental que generarien gairebé 400.000 usuaris també el 2019. La realitat és que el trànsit de mercaderies és nul i pràcticament està descartat, i que el de viatgers hauria de multiplicar-se per deu en menys de dos anys per arribar a aquest objectiu. És cert que el pla de negoci es va redactar quan la crisi econòmica encara no s’havia deixat notar amb tot el seu rigor, i que sempre és difícil que la realitat compleixi les expectatives. Però aspectes com el de la boira o que les mercaderies brillin per la seua absència –caldria suposar que els autors de l’estudi van parlar amb les empreses que podien utilitzar-lo– demostren que la planificació de l’aeroport va ser, com a mínim, deficient.