El debat de la presidència

Una setmana després de les eleccions, i després del parèntesi nadalenc, han començat les negociacions per triar la Mesa del Parlament que en aquesta legislatura també tindrà una especial transcendència pels resultats del 21-D, i paral·lelament el debat sobre qui assumirà la presidència de la Generalitat. En principi i tenint en compte que els catalans elegim el Parlament i són els diputats els qui voten el president de Catalunya, no hi hauria d’haver dubtes si un candidat té el suport de la majoria de la cambra com és el cas de Carles Puigdemont, a qui han promès suport els diputats de Junts per Cat, ERC i CUP, 70 diputats que són majoria sobre 135, per més que Ciutadans hagi sigut el partit més votat. Però com que no té opcions d’assolir la majoria amb els seus potencials aliats, Inés Arrimadas no pot ser elegida presidenta de la Generalitat per molt que l’animin a esgotar les seues opcions des del seu partit, des del PP i fins i tot des del PSOE, confiant en una hipotètica divisió del bloc sobiranista o la impossibilitat que tots els electes puguin convertir-se en diputats. Les matemàtiques són clares i no té cap possibilitat si el bloc sobiranista manté el seu suport a Puigdemont, però la primera incògnita és com es resoldrà l’assumpció de l’acta per part del candidat de Junts per Catalunya que és a Brussel·les i amb una ordre de detenció quan trepitgi territori espanyol. La segona és si pot acreditar-se, al costat dels seus companys exiliats, com a diputat i rebre els vots de la majoria sobiranista, una cosa que en última instància dependria de la Mesa que elegeixi el nou Parlament. Es plantejaria després un tercer interrogant al voltant de si pot exercir la presidència des de Brussel·les amb un àlter ego a Barcelona, una cosa que rebutgen des d’ERC negant-se a acceptar “un president per Skype”. Paral·lelament, està per resoldre si els diputats electes que estan a la presó sortiran abans del ple de constitució, si es resol el recurs de l’exvicepresident Junqueras que es debat el proper dia 4 o en cas negatiu si tindran permís penitenciari com ja va succeir amb algun electe de Batasuna. Queda la possibilitat que els electes que no poden assumir l’acta renunciïn a favor dels següents de la llista, però no sembla just, i encara que les urnes no puguin eludir l’acció de la justícia cal buscar solucions per respectar la voluntat popular.