Calendari en marxa

En aplicació de l’article 155, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar que el Parlament de Catalunya elegit el 21 de desembre es constituirà el 17 de gener, “després d’una ronda de partits amb els diferents grups polítics per valorar els plans de constitució d’un govern per a la Generalitat”. Ha escurçat els terminis màxims d’obertura de legislatura, de manera que després de les consultes de qui surti elegit president del Parlament es podria elegir president de la Generalitat el 31 de gener, en primera instància, o el 2 de febrer si no hi hagués majoria absoluta, i en cas negatiu s’obriria el termini de dos mesos previ a la nova convocatòria d’eleccions el 2 d’abril si ningú aconseguís la investidura. És una hipòtesi altament improbable però que convé recordar perquè ja es va donar després de les últimes eleccions del 27-S, que va saldar amb el “pas enrere” d’Artur Mas i l’elecció de Puigdemont. No és millor l’escenari ara amb la suspensió de la Generalitat pel 155 i el candidat amb més suports per ser president residint a Brussel·les i amb poques possibilitats d’acreditar-se com a diputat si no torna, amb el risc de ser detingut i empresonat. Rajoy va descartar qualsevol possibilitat d’investidura telemàtica i des del PP ja s’adverteix que estan preparats els recursos per impedir que la nova Mesa del Parlament, en la qual els independentistes continuarien tenint majoria tret d’estranys pactes d’última hora, modifiqui el reglament i en faciliti la investidura. Des de sectors sobiranistes ja s’adverteix que l’estratègia de Puigdemont pot ser que no sigui coincident amb els interessos independentistes i si Oriol Junqueras recupera la seua llibertat el 4 de gener en què es veu el seu recurs el panorama encara es complicarà més. És més que possible perquè l’estratègia espanyolista passa ara per la divisió del sobiranisme, per aprofundir en les diferències entre la candidatura de Junts per Catalunya i ERC i també per evidenciar que uns han passat per la presó i d’altres no. Des de l’aritmètica parlamentària parlem de vuit diputats, cinc a Brussel·les i tres a la presó, que tindran problemes per acreditar-se i votar i que poden alterar l’equilibri. No hauria de ser així perquè no es pot vulnerar la voluntat dels ciutadans en unes eleccions amb rècord de participació i cal buscar fórmules perquè sigui respectat el vot dels catalans.