Una economia ‘low cost’

El president del Govern central, Mariano Rajoy, va afirmar divendres que el 2017 ha sigut “un any guanyat per a la recuperació econòmica i social” i que l’única ombra per a la bona marxa econòmica és la inestabilitat política a Catalunya. Ho va dir després que el Consell de Ministres aprovés una pujada de les pensions del 0,25% per al 2018, just el mateix dia que es va fer públic que la inflació ha tancat el 2017 amb un augment de l’1,2%. És a dir, que els pensionistes tornaran a perdre poder adquisitiu igual com ha succeït en els últims quatre anys. És una mostra més de la distància que hi ha entre el dia a dia de la majoria dels ciutadans i el discurs dels que governen. És cert que les dades macroeconòmiques evolucionen positivament, que el pitjor de la crisi ha passat i que s’ha creat ocupació, per la qual cosa l’atur ha baixat. Però també ho és que bona part dels nous llocs de treball són precaris i tan mal pagats que de vegades no permeten ni arribar a final de mes, que moltes empreses han sobreviscut a la crisi ajustant els costos laborals i que el nivell de pobresa, tant a Catalunya (on ronda el 20 per cent, és a dir, afecta una de cada 5 persones) com en el conjunt de l’Estat, és senzillament inacceptable. Una altra dada que il·lustra aquesta situació és l’evolució de la inflació i del salari mitjà a Lleida al llarg dels últims anys, que evidencia que els empleats han perdut 12 punts de poder adquisitiu des del 2008, quan va esclatar la crisi econòmica.

I el pitjor és que de moment no sembla pas que aquesta situació hagi de canviar cap a millor. Així, malgrat que la majoria de tarifes i taxes es mantindran congelades, el nou any començarà amb una pujada del 6,6% en el preu del gas, mentre que l’electricitat ha augmentat més d’un 4% aquest mes de desembre i no hi ha res que faci pensar que l’any vinent s’invertirà la forta tendència a l’alça iniciada fa més d’una dècada. Només amb aquestes pujades n’hi ha prou per absorbir el que puguin guanyar els beneficiats per la pujada del 4% del salari mínim. Així doncs, tot sembla apuntar que el 2018 continuarà consolidant-se un model econòmic low cost, el creixement del qual es basa en una feina precària i salaris baixos que fan que per a moltes famílies sigui molt complicat arribar a final de mes.