Una mala notícia per a tothom

Oriol Junqueras seguirà a la presó de manera incondicional. Els tres magistrats que havien d’analitzar el seu recurs d’apel·lació van decidir ahir per unanimitat que segueixi empresonat al considerar que no ha abandonat la via unilateral i, per tant, existeix risc que reiteri la seua conducta “delictiva” si surt lliure. En una interlocutòria de vint-i-cinc folis, el ponent Miguel Colmenero assenyala que hi ha indicis per part del vicepresident cessat i diputat electe de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. La resolució del Suprem és sens dubte una mala notícia, no només per a l’afectat, la seua família, el partit i l’independentisme en general, sinó per a Espanya, Catalunya i la distensió necessària perquè aquest període convuls que estem vivint doni pas a un altre de diàleg, pactes i concòrdia, que és el que correspon a nacions civilitzades i democràtiques en ple segle XXI. No és una bona notícia per a Espanya perquè impedeix que, després de les eleccions autonòmiques, el govern del PP i la nova Generalitat arribin a acords encaminats a restablir la normalitat institucional i política. D’altra banda, els més que discutibles arguments jurídics utilitzats per mantenir Oriol Junqueras a la presó llasten la imatge de l’Estat més enllà de les seues fronteres, ja que és difícil explicar com actuacions polítiques que, per exemple, a Bèlgica no són ni delicte, aquí poden comportar trenta anys de presó. Tampoc afavoreix PSOE i Podem, que cada vegada tindran més dificultats per mantenir les seues posicions entre el suport al PP i l’equidistància, sense renunciar a la seua ideologia progressista. La resolució complica també l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat, ja que el PNB no ho tindrà fàcil per donar el seu beneplàcit necessari amb el clima de repressió intacte a Catalunya, la qual cosa de retruc perjudicarà totes les comunitats autònomes. I sobretot i abans de tot, és una molt mala notícia per a la democràcia. Mostrar el poder i la força de l’Estat que perseguia l’aplicació del 155 i les instruccions de la Fiscalia General per a les causes penals contra els líders de l’independentisme no ha aconseguit l’objectiu de fer un gir electoral el passat 21 de desembre, per tant, no té sentit seguir per aquest camí que només ha portat divisió, tensions i crispació. Perquè independentistes i constitucionalistes puguin arribar a acords que afavoreixin la majoria de catalans i espanyols només val el diàleg i la política.